Es planteja en aquest expedient si és inscriptible en el Registre de la Propietat una certificació d'una acta d'adjudicació directa acordada en procediment de constrenyiment fiscal per l'Agència Estatal d'Administració Tributària, en la qual la Taula de la Subhasta, vist el resultat de la subhasta deserta, s'acorda l'alienació directa i l'adjudicació del bé. Adjudicació directa després de quedar deserta la subhasta: No procedeix acudir a l'adjudicació directa perquè ha estat eliminada pel Reial Decret 1071/2017, com diu el seu preàmbul «l'adjudicació directa s'elimina com a procediment posterior i subsegüent a procediment de subhasta», i com resulta de l'actual article 107 del Reglament general de recaptació. Per tant, un cop declarada deserta la subhasta el procedent, al no ser admissible acudir a l'adjudicació directa, és aplicar la previsió de l'article 109.1, que de conformitat amb l'article 172.2 de la Llei general tributària, disposa que «quan en el procediment d'alienació regulat en l'anterior subsecció no s'haguessin adjudicat algun o alguns dels béns embargats, l'òrgan de recaptació competent podrà proposar de forma motivada a l'òrgan competent la seva adjudicació a la Hisenda pública en pagament dels deutes no cobertes »-o en cas de no entendre procedent aquesta adjudicació a la Hisenda Pública, iniciar un nou procediment d'alienació a través d'una nova subhasta, d'acord amb l'article 112.2 del Reglament general de recaptació. Preu d'adjudicació inferior al 50% de la valor de taxació: És doctrina de la DG (per totes, la Resolució de 5 d'abril de al 2019), «admetre que el creditor pugui sol·licitar l'adjudicació de la finca per una quantitat que representi menys del 50% de la valor de taxació de la finca, suposa trencar l'equilibri que el legislador ha volgut que el procediment de constrenyiment garanteixi entre els interessos de l'executant (obtenir la satisfacció del seu crèdit amb càrrec a el bé hipotecat), i de l'executat (no patir un perjudici patrimonial molt més gran que el valor del que es deu a l'creditor). La interpretació d'una norma no pot emparar l'empobriment desmesurat i sense fonament d'una banda, i l'enriquiment injust de l'altra»