La qüestió central que es debat és si el testament atorgat per la substituïda abans de ser judicialment incapacitada -anterior també l'atorgat per la sustituyente-- impedeix o no l'eficàcia de la substitució exemplar. La qüestió plantejada pot solucionar-se atenent que si d'acord amb l'testament atorgat per la substituïda l'any 1979, abans de la seva incapacitació el 1990, va instituir hereva a la seva mare, substituïda per al cas de premoriència per la seva tia carnal, i cap d'aquestes ha sobreviscut a la testadora, s'ha d'entendre que a la mort d'aquesta no existeix testament (vid. article 912.3.º del Codi Civil) a l'efecte de l'entrada en joc de la substitució exemplar ordenada en el testament de la mare. Per això, aquesta institució per via de substitució ha de reputar plenament eficaç.