Es discuteix el fet que l'únic compareixent en representació de la societat constituent accepta la seva designació com a administrador únic, si bé en la compareixença de l'escriptura intervé exclusivament en nom d'aquella i no en nom propi. Atés del títol que el compareixent no només actua en representació de la societat, sinó que actua en nom propi en acceptar el càrrec d'administrador per al qual ha estat designat com a tal persona física (i no com a representant de la societat constituent), és evident que la seva intervenció comprèn dues actuacions sense que el mer defecte formal de l'escriptura pública tingui un efecte invalidant que justifiqui el rebuig a la inscripció.

Fecha: 
dimarts, 28 febrer, 2017