DECRET 139/2002, de 14 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya.
El present Decret es dicta en desplegament de la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya. La mediació familiar s’instrumenta com a mesura de suport a la família i com a mètode de resolució de conflictes en els supòsits que recull la Llei, per evitar l’obertura de procediments judicials de caràcter contenciós i posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast.
Alguns articles de la Llei 1/2001 contenen manaments específics de desenvolupament reglamentari. D’altra banda, l’apartat 1 de la disposició final primera faculta el Govern de la Generalitat per desenvolupar les normes relatives a l’organització, el funcionament i la publicitat del Registre de persones mediadores, a la capacitació de les persones mediadores, al règim de tarifes, a l’establiment dels òrgans sancionadors i les altres normes de desplegament que siguin pertinents. En conseqüència, amb el present Reglament es compleixen els manaments legals amb l’exercici de les facultats que les disposicions esmentades atorguen al Govern.
El Reglament regula tots els aspectes que són necessaris per a la plena operativitat de la Llei, i són de destacar els preceptes dedicats als requisits que hauran de tenir les persones mediadores i a la seva formació específica, la qual serà impartida pels col·legis professionals o per centres docents universitaris, degudament homologada pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya. D’altra banda, també s’han de remarcar els articles reguladors del desenvolupament de la mediació, amb l’establiment d’un nombre màxim de sis sessions si es tracta d’una mediació total o de tres si és parcial.
El Reglament consta de vint-i-tres articles, estructurats en set capítols. Va precedit per una disposició addicional, dues disposicions transitòries i una disposició final. El capítol I regula el Registre de persones mediadores del Centre de Mediació Familiar de Catalunya i els registres dels col·legis professionals; el capítol II tracta de les persones mediadores; el capítol III detalla les sol·licituds per accedir a la mediació; el capítol IV regula el desenvolupament de la mediació; el capítol V conté disposicions relatives a la retribució de les persones mediadores; el capítol VI conté les normes deontològiques que han de regir la conducta de les persones mediadores, i el capítol VII recull el Registre especial de queixes i denúncies.
Per tant, a proposta del conseller de Justícia, d’acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora i d’acord amb el Govern de la Generalitat,
Decreto:
Article únic
S’aprova el Reglament de la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya, el text del qual s’incorpora a l’annex d’aquest Decret.
Disposició addicional única
—1 El reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta regulat al Decret 252/1996, de 5 de juliol, de creació de les comissions d’assistència jurídica gratuïta, de regulació del procediment per al reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta i de la subvenció per a les actuacions professionals dels advocats i procuradors, comporta el reconeixement del dret a mediació gratuïta.
—2 Els formularis de sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta recolliran els epígrafs corresponents a la sol·licitud de mediació gratuïta i es podran recollir, a més dels llocs especificats a l’article 9 del Decret 252/1996, de 5 de juliol, als col·legis que actuen en l’àmbit de la mediació regulada a la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya, i en tots aquests informaran del reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta i del dret de mediació gratuïta i dels requisits necessaris per obtenir-lo i ajudaran els sol·licitants en la redacció dels impresos o formularis normalitzats que s’hagin establert.
—3 El Departament de Justícia subvencionarà mitjançant els consells de col·legis, si n’hi ha, o els col·legis, segons el cas, les actuacions corresponents a la mediació gratuïta. Aquesta subvenció comprendrà també una contribució a la despesa derivada de la gestió col·legial del servei de mediació gratuïta. A aquesta subvenció li és d’aplicació el que estableixen els articles 28, 29, 30, 31, 32, 33 i 34.1 del Decret 252/1996, de 5 de juliol, amb les modificacions que resulten del Reglament de mediació.
Disposicions transitòries
Primera
—1 Durant el primer any d’entrada en vigor del Reglament que s’aprova per aquest Decret, els col·legis d’advocats, el de psicòlegs, el de diplomats en treball social i assistents socials, el d’educadores i educadors socials i el de pedagogs poden habilitar per actuar com a persones mediadores les persones col·legiades que acreditin la seva experiència professional i la seva formació de la manera següent:
a) Cinc anys d’exercici de la professió en el últims vuit anys, acreditant l’experiència professional, en el cas d’haver-la desenvolupat com a personal al servei d’administracions públiques, mitjançant un certificat d’aquestes d’haver exercit durant aquests anys funcions de les professions que són susceptibles d’habilitació.
b) Acreditar una formació especialitzada amb un mínim de 80 hores acumulables. Les 80 hores de formació poden reduir-se a 50 hores acumulables en el cas que s’acrediti una experiència mínima d’un any d’actuació professional amb aplicació de les tècniques de la mediació.
c) Realitzar un curs de formació organitzat pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya o per algun del col·legis professionals esmentats a l’apartat 1 d’aquesta disposició, d’un mínim de 20 hores de durada amb un contingut mínim de coneixements de l’evolució de les tècniques de mediació, de la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya, i del Reglament de mediació.
—2 S’habilita la persona titular del Departament de Justícia per prorrogar, si fos necessari aquest termini per un any més.
Segona
Mentre no entri en funcionament l’aplicació informàtica del Registre general de persones mediadores, el Centre de Mediació Familiar de Catalunya i els col·legis professionals acordaran la manera de transmetre per via electrònica les dades que necessitin per a la designació de persones mediadores i per a la gestió de les mediacions familiars que se sol·licitin. Durant el primer mes d’entrada en vigor del Reglament, per raó del major nombre de peticions d’inscripció que és d’esperar, es resoldrà l’ordre mitjançant un sistema aleatori.
Disposició final
Única
Aquest Decret entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 14 de maig de 2002
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep-D. Guàrdia i Canela
Conseller de Justícia
Annex
Reglament de la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya.
Capítol I
Del Registre de persones mediadores del Centre de Mediació Familiar de Catalunya i dels registres dels col·legis professionals
Article 1
El Centre de Mediació Familiar de Catalunya
1. El Centre de Mediació Familiar de Catalunya, en endavant el Centre, adscrit a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, té atribuït l’exercici de les competències sobre mediació familiar que li atorga la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya, en endavant la Llei, que desenvolupa les previsions de l’article 79.2 i de la disposició final tercera de la Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família.
2. Al capdavant del Centre hi ha un/a director/a nomenat/ada per la persona titular del Departament de Justícia, que executa i dirigeix les actuacions que corresponen al Centre i al personal adscrit.
Article 2
Col·legis professionals amb funcions en la mediació
Els col·legis professionals que intervenen en la mediació familiar regulada en la Llei són els col·legis d’advocats, el de psicòlegs, el de diplomats en treball social i assistents socials, el d’educadores i educadors socials i el de pedagogs; en endavant els col·legis professionals; i desenvolupen en aquest àmbit les funcions que els assigna la Llei i el present Reglament.
Article 3
Registre general del Centre
1. El Centre té el Registre general de persones mediadores en suport informàtic, el qual conté les inscripcions que hi fan directament els col·legis professionals.
2. En el Registre de persones mediadores del Centre hi consten les dades de les persones que volen intervenir com a mediadores en l’àmbit de la Llei 1/2001 i que, d’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei, han obtingut la declaració de capacitació del col·legi professional corresponent i han formalitzat la inscripció al respectiu col·legi.
3. Per fixar l’ordre d’inscripció en el Registre general de persones mediadores s’estableix un sistema automatitzat d’assignació de números d’ordre que ha de respectar l’ordre de comunicació de les resolucions de cada col·legi professional.
4. El diferents col·legis professionals han d’actualitzar la informació corresponent a les persones mediadores que hi són col·legiades directament en el registre informàtic del Centre. Per poder dur a terme aquesta actualització, els col·legis professionals tenen accés a tota la informació continguda al Registre general i poden accedir amb dret a modificació, únicament a les dades de les persones mediadores que hi són col·legiades.
Article 4
Registres dels col·legis professionals
1. Els col·legis professionals duen el Registre de persones mediadores dins del seu àmbit i fan les inscripcions directament en el Registre general del Centre. Tant en els seus registres com en el Registre general del Centre han de seguir el mateix ordre. En el cas de discrepàncies en l’ordre o en qualssevol dels assentaments, preval el Registre general.
2. Els col·legis professionals reben les sol·licituds de les persones que volen ser declarades mediadores i resolen la declaració de capacitació i procedeixen a la inscripció en cas que sigui estimatòria. La resolució en tots els casos ha de ser motivada i susceptible de recurs administratiu o judicial, segons si l’òrgan que resol exhaureix o no la via administrativa d’acord amb la normativa de cada col·legi, i fent constar l’òrgan davant el qual cal interposar-lo.
3. Les resolucions de declaració de capacitació que adoptin els col·legis han de ser numerades i han de seguir l’ordre dels respectius expedients.
4. De la mateixa manera els col·legis professionals han de fer les inscripcions de les suspensions, baixes, modificacions i d’altres assentaments que es produeixin en el seu àmbit.
Article 5
Assentaments dels registres
1. En els registres de persones mediadores s’efectuen els assentaments següents:
a) Assentaments d’inscripció.
b) Notes marginals.
c) Assentaments de rectificació.
2. Tots els registres es constitueixen en suport informàtic.
Article 6
Assentaments d’inscripció
1. Són objecte d’assentament d’inscripció:
a) L’alta de la persona mediadora, amb expressió del nom, del domicili i del telèfon, i es pot fer constar també l’adreça electrònica, el fax, o qualsevol altre mitjà que pugui acreditar la recepció per tal que pugui rebre les notificacions; i els domicilis on durà a terme la mediació en tots aquells partits judicials per als quals vulgui ser inscrita.
b) Partits judicials en què és inscrita la persona mediadora.
c) Baixa o suspensió de la persona mediadora.
2. En el Registre del Centre hi constarà també l’assentament que especifica el col·legi en el qual està incorporada la persona mediadora.
Article 7
Notes marginals
Són objecte de notes marginals:
a) L’inici d’expedients disciplinaris.
b) Les mesures cautelars o definitives adoptades en expedient disciplinari.
c) El sobreseïment i/o arxiu dels expedients disciplinaris iniciats.
Article 8
Assentaments de rectificació
1. Són assentaments de rectificació, els que modifiquen el contingut dels assentaments que consten en els registres, bé perquè d’ofici s’observa alguna errada material o de fet, o bé perquè s’ha demanat per part de la persona interessada.
2. Les persones mediadores inscrites tenen l’obligació de comunicar al col·legi corresponent qualsevol modificació de les dades inscrites.
Article 9
Publicitat i validesa dels registres
Els actes inscrits en els registres de persones mediadores es consideren autèntics i vàlids. Les dades que són objecte d’inscripció són públiques, excepte les notes marginals especificades a l’article 7.
Article 10
Organització i consulta del Registre del Centre
1. El Registre del Centre organitza la seva informació en les demarcacions territorials de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre i, dins d’aquestes demarcacions, per partits judicials.
2. El Registre del Centre pot ser consultat mitjançant Internet. Les dades que conté també poden ser consultades al Centre, als col·legis professionals, als jutjats degans o a les delegacions del Departament de Justícia de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Capítol II
De les persones mediadores
Article 11
Requisits de les persones mediadores
La condició de mediador o mediadora s’adquireix per la inscripció i és requisit indispensable:
a) L’exercici de la professió respectiva durant tres anys en els últims cinc anys.
b) L’acreditació de la formació necessària d’acord amb el que estableix aquest Reglament.
c) Estar col·legiat en algun dels col·legis professionals esmentats en l’article 2 d’aquest Reglament.
Article 12
Formació de les persones mediadores
1. Les persones mediadores han de tenir una formació específica impartida pels col·legis professionals o per centres docents universitaris degudament homologada pel Centre consistent en cursos d’una durada mínima de 200 hores i un requisit mínim del 80% d’assistència. Aquests cursos han de tenir el contingut que s’aprovi per ordre de la persona titular del Departament de Justícia, i han d’abastar coneixements juridicoeconòmics, psicosocials i sobre tècniques de mediació i sobre mediació familiar.
2. L’ordre de la persona titular del Departament de Justícia especificarà les matèries de les quals resten exemptes les persones sol·licitants per raó de la titulació que les habilita per a la professió respectiva.
Capítol III
Sol·licituds per accedir a la mediació
Article 13
Supòsits de mediació subjectes al Reglament
1. Les persones que poden demanar la designació d’una persona mediadora són les persones que compleixen els requisits de l’article 5 de la Llei i les dues o una de les parts tenen reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta o compleixen els requisits per al dit reconeixement i formulen la corresponent sol·licitud. El Centre també designarà la persona mediadora en virtut de resolució judicial dictada en els processos que se segueixin pels conflictes que especifica l’esmentat article 5 de la Llei.
2. Les persones que no reuneixen els requisits de l’apartat anterior i desitgen el servei d’un mediador o mediadora poden consultar la relació de persones mediadores del Centre. A aquestes mediacions només els és d’aplicació el capítol V de la Llei, d’acord amb el contingut de l’article 24.3 de la mateixa Llei.
Article 14
Sol·licituds
1. Les parts interessades en una mediació poden presentar la sol·licitud al Centre o als col·legis professionals mitjançant un formulari que s’aprova per ordre de la persona titular del Departament de Justícia, on ha de constar:
a) Les seves dades personals i les de l’altra part.
b) L’objecte de la mediació.
c) El partit judicial on s’ha iniciat o s’hauria d’iniciar, si escau, el procés judicial corresponent.
d) Si s’ha reconegut a les parts o a una d’aquestes el dret d’assistència jurídica gratuïta, també cal adjuntar una còpia de la sol·licitud del reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta.
2. Si la petició no es formula conjuntament, el Centre o el col·legi professional que rep la petició d’una de les parts, la notifica a l’altra part, que ha de manifestar si accepta o no la mediació en el termini de 10 dies hàbils des de la notificació. El silenci s’interpreta com a rebuig a la mediació.
3. Si l’altra part accepta la mediació i en demana la gratuïtat, sense que tingui reconegut el dret d’assistència jurídica gratuïta per al procediment judicial corresponent, haurà de presentar la sol·licitud a aquest efecte.
Article 15
Tramitació de sol·licituds
1. El Centre o el col·legi professional corresponent comprovarà les sol·licituds rebudes, i en cas que hi constati que hi ha deficiències en la sol·licitud o que la documentació presentada resulta insuficient, ho comunicarà a la persona interessada i fixarà amb precisió els defectes o les mancances que s’hi percebin i llurs conseqüències, i la requerirà perquè l’esmeni o hi adjunti la documentació pertinent en el termini de 10 dies hàbils. Si un cop transcorregut aquest termini no s’han fet les esmenes necessàries o no s’ha aportat la documentació requerida, el Centre o el col·legi professional que correspongui arxivarà la sol·licitud i ho notificarà a la persona interessada.
2. Resolta provisionalment de manera favorable la sol·licitud, el procediment continuarà amb les tramitacions següents:
a) Si la sol·licitud l’ha resolt provisionalment el Centre quan correspongui designarà la persona mediadora i la traslladarà al col·legi d’advocats corresponent perquè si és precís designi provisionalment advocat o advocada i, si escau, es tramiti també la designació de procurador o procuradora. Un exemplar de la sol·licitud es tramet a la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta que és qui la resoldrà definitivament.
b) Si la sol·licitud l’ha resolt provisionalment el col·legi d’advocats la traslladarà al Centre per a la designació de persona mediadora i continuarà la tramitació indicada a l’apartat anterior.
c) Si la sol·licitud l’ha resolt provisionalment qualsevol dels altres col·legis professionals, traslladarà la sol·licitud al Centre i, si escau, al col·legi d’advocats i en tots els casos a la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta per continuar la tramitació assenyalada a l’apartat a) d’aquest article.
3. La sol·licitud resolta provisionalment continuarà amb el procediment que estableix l’article 12 del Decret 252/1996, de 5 de juliol, de creació de les comissions d’assistència jurídica gratuïta, de regulació del procediment per al reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta i de la subvenció per a les actuacions professionals dels advocats i procuradors, per a la seva resolució definitiva.
Article 16
Procediment de designació
1. Les parts poden designar de comú acord la persona mediadora. Si no ho fan, el Centre fa la designació.
2. El Centre procedirà a la designació per decisió de l’autoritat judicial o quan s’ha resolt provisionalment de manera favorable la sol·licitud de les parts d’acord amb l’article anterior. El Centre designa la persona mediadora del seu registre que correspongui correlativament segons l’ordre d’inscripció amb caràcter rotatori i ho notifica a les parts i també a la persona mediadora, i, si s’escau, a l’autoritat judicial, perquè s’iniciï el procés una vegada hagi transcorregut el termini de cinc dies hàbils, que estableix l’apartat 5 d’aquest article. En l’àmbit de Barcelona, designarà el director o directora del Centre i a Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre les persones titulars de les corresponents delegacions.
3. En la designació s’ha d’especificar l’objecte de la mediació i si aquesta és total o parcial.
4. La persona mediadora, que havent estat designada, no pugui ser localitzada per portar a terme una mediació, un cop se li hagi tramès la designació per correu certificat, perd el torn que li correspon i passa al final del Registre de persones mediadores.
5. La persona mediadora disposa del termini de cinc dies hàbils per acceptar la designació. Dins d’aquest interval pot declinar-la per les causes que expressa la Llei o ser recusada per una o ambdues parts.
Capítol IV
Desenvolupament de la mediació
Article 17
Desenvolupament de la mediació
1. La persona mediadora i les parts han d’assistir personalment a les reunions de mediació, i no es poden valer de terceres persones que les representin o facin d’intermediàries.
2. Les parts poden, quan ho considerin necessari o convenient, demanar la suspensió del procés de mediació per fer consultes al seu advocat o advocada o a qualsevol altra persona professional.
3. Quan es requereixin coneixements especials en el transcurs d’una mediació, les persones mediadores poden demanar suport o assessorament al Centre, en un escrit raonat on, de manera clara, expressin la seva sol·licitud i la vinculació de la seva petició en el procés de mediació.
4. La persona mediadora pot donar per acabada la mediació per manca de col·laboració de les parts, o quan consideri que la seva continuïtat pot ser contraindicada. En aquest cas, ho ha de notificar al Centre, i fer-hi constar la causa i la seva notificació a les parts. El Centre ho notificarà a la major brevetat a l’autoritat judicial, en cas d’haver-se celebrat la mediació per acord d’aquesta.
Article 18
Nombre de sessions
1. La persona mediadora ha de celebrar almenys una sessió inicial a la qual assisteixin les dues parts. En cas que no compareguin a la primera sessió o només ho faci una d’aquestes, ha de fixar una nova sessió si s’ha justificat la no-assistència, en el termini dels 10 dies següents. Si la segona sessió a què les parts han estat convocades no es pot dur a terme per inassistència injustificada d’una o ambdues parts, s’aixeca acta i es dóna per acabada la mediació, cosa que es comunica al Centre. Atès que la mediació no s’haurà dut a terme, la persona mediadora mantindrà el seu torn dins la relació de mediadors.
2. Per tancar una mediació sense acord, s’han de celebrar un mínim de tres sessions si és una mediació total i un mínim de dos sessions si és una mediació parcial, incloent-hi en ambdós casos la sessió inicial.
3. La persona mediadora pot celebrar un màxim de sis sessions si és una mediació total i un màxim de tres si és parcial, incloent-hi en ambdós casos la sessió inicial. Cada sessió ha de tenir una duració màxima de 90 minuts.
4. En el termini de tres mesos s’han de celebrar les sessions previstes, llevat de causa justificada, cas en el qual la persona mediadora i les parts poden sol·licitar pròrroga mitjançant escrit motivat.
Article 19
Sessió inicial
1. A l’inici de la mediació la persona mediadora ha de convocar una reunió en què ha d’informar les parts de l’abast de la mediació, en especial de les característiques que li són pròpies, voluntarietat, imparcialitat i confidencialitat. Haurà d’informar de la retribució que li haurà d’abonar la part que no disposi del dret de gratuïtat, o en el cas que s’estigui tramitant el dret si finalment li és denegat. Ha d’informar-los també de la conveniència de rebre assessorament jurídic i de la necessitat d’intervenció lletrada per a la redacció del conveni, si escau. Ha de planificar les sessions segons les qüestions que es plantegen i assenyalar de manera orientadora les reunions que poden ser necessàries.
2. Del temes referits s’aixeca l’acta inicial en què es fa constar la data, se signa per triplicat i se’n lliura una còpia a cada una de les parts i l’altra resta en mans de la persona mediadora.
Article 20
Sessió final
1. En la sessió final la persona mediadora farà constar en l’acta els punts sobre els quals s’ha arribat a un acord, ja siguin totals o parcials, sense cap mena de referència a escrits, fets o dits que hagin sorgit en el procés de mediació.
2. La persona mediadora ha de comunicar al col·legi al qual pertany i al Centre, mitjançant un imprès normalitzat, les dades relatives a cada mediació, i a efectes estadístics i de verificació. Aquestes dades, atès que tenen un caràcter personal, han de restar protegides.
Capítol V
Retribució de les persones mediadores
Article 21
Retribució de les persones mediadores
1. El Centre, mitjançant els respectius col·legis professionals, retribueix les persones mediadores, en els supòsits que les dues parts tinguin reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta amb els imports que s’estableixin per ordre de la persona titular del Departament de Justícia i amb la meitat d’aquests imports si solament una de les dues parts té reconegut el dret. En l’ordre de determinació dels imports es distingirà quan la mediació és parcial o total i també el supòsit que s’hagi celebrat una sola sessió.
2. Les parts que no tinguin reconegut el dret a l’assistència gratuïta i la mediació estigui subjecta a la Llei per haver-se iniciat per acord de l’autoritat judicial, han d’abonar a la persona mediadora la meitat de les tarifes que s’estableixin per ordre de la persona titular del Departament de Justícia.
Capítol VI
Normes deontològiques
Article 22
Normes deontològiques
1. El codi deontològic estableix les normes que han de regir la conducta de les persones mediadores.
2. La persona mediadora ha de vetllar per no influenciar les parts i que siguin aquestes les que trobin per si mateixes la millor solució al conflicte plantejat.
3. La persona mediadora ha de tenir cura que no es produeixi un desequilibri de poder entre les parts i ha de procurar que en els acords es prioritzin l’interès superior i el benestar dels fills menors o discapacitats.
4. El mediador o mediadora ha de mantenir durant tot el procés imparcialitat total respecte a les parts. En el cas que no pugui, per algun motiu, o cregui que no pot ser absolutament imparcial ja que hi ha algun vincle de parentiu, afectiu o familiar amb alguna de les parts o bé amistat o enemistat amb alguna d’aquestes o amb alguns dels seus familiars, ha d’informar a les parts d’aquest fet i deixar la mediació. Aquestes circumstàncies s’estenen també a les persones professionals que comparteixen despatx amb la persona mediadora.
5. La persona mediadora no pot acceptar una mediació en què la seva intervenció sigui incompatible amb els seus interessos. Els conflictes d’interessos entre la persona mediadora i les parts també s’estenen a les persones professionals que comparteixen despatx amb el mediador o mediadora. Tampoc pot dur a terme cap activitat professional amb una de les parts o les dues, tret de l’estricta actuació que hi mantingui com a persona mediadora.
6. El mediador o mediadora ha de respectar en tot moment el caràcter de confidencialitat propi de la mediació. El principi de confidencialitat s’estén a totes les persones que treballen amb el mediador o mediadora i hi mantenen una relació laboral o professional.
7. La persona mediadora resta exempta de l’obligatorietat de la confidencialitat només en els casos següents:
a) Quan la informació no és personalitzada i s’utilitza per a finalitats d’estadístiques, de formació i de recerca.
b) Quan comporta una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d’una persona.
8. Les persones mediadores no poden percebre ni oferir cap remuneració relacionada amb la derivació de clients o clientes, i en cap cas ni sota cap concepte no poden requerir cap quantitat a les parts que tinguin reconegut el dret d’assistència gratuïta.
9. El mediador o mediadora designats pel Centre o pels col·legis professionals es comprometen a acceptar les normes que el Centre estableixi en relació amb la tramitació dels expedients de mediació.
Capítol VII
Registre especial de queixes i denúncies
Article 23
Registre de queixes i denúncies
1. El Centre ha de disposar d’un registre especial on s’inscriguin les queixes o denúncies de la ciutadania o les institucions en totes les situacions que afectin el desenvolupament normal del procés de mediació.
2. Una vegada rebuda en el Centre la queixa o denúncia, el Centre la tramet al col·legi professional que correspongui segons el mediador o mediadora que hi hagi intervingut perquè iniciï les diligències informatives sobre els fets. Una vegada esbrinats, el col·legi tramet el resultat al Centre perquè pugui informar del resultat a la part que ha formulat la queixa.
3. Si del seguiment de les actuacions corresponents se’n desprèn una conducta o uns fets que puguin ser objecte de sanció, el col·legi professional ha d’iniciar, si escau, el corresponent expedient sancionador.
