NOTA INFORMATIVA:
La Llei de pressupostos per al 2000 es compon del text articulat de la llei i de nombroses pàgines de quadres numèrics reproduïts en el DOGC en format imatge, i recuperables per terminal en format PDF. Atès que aquesta descàrrega per múltiples usuaris podria ocasionar un col·lapse en el sistema, les taules esmentades no poden ser visualitzades en aquesta web.
LLEI 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000.
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
El 17 de desembre de 1980 el Parlament de Catalunya va aprovar el primer pressupost de la Generalitat estatutària. Les despeses sumaven 6.971 milions de pessetes i, per raó de les transferències de serveis d’aquell moment, es destinaven en un 70% a l’àrea de política territorial i obres públiques. Gairebé tots els ingressos, més del 99%, provenien de transferències de l’Estat.
Quasi vint anys després, el Govern de la Generalitat presenta uns pressupostos del sector públic administratiu que sumen 2,1 bilions de pessetes. El 58,7% d’aquest import es destina a la producció de béns públics de caràcter social, integrats bàsicament pels corresponents a l’ensenyament, la sanitat, el treball i els serveis socials. A la Policia de la Generalitat i a protecció civil es destinen 54.943 milions de pessetes, a l’Administració de justícia 68.953 milions, i a l’àrea de política territorial i obres públiques 106.211 milions. Quant al finançament d’aquestes despeses, el 27,1% dels ingressos provenen de la recaptació tributària.
La comparació d’aquests pressupostos posa de manifest tant el llarg camí recorregut com les característiques del present. Aprofundir en la despesa social, potenciar les institucions i els serveis que emmarquen l’autogovern de Catalunya i augmentar la referència tributària dels ingressos són els fonaments de la política pressupostària de la Generalitat.
Mantenint la mateixa estructura dels darrers anys, la Llei es divideix en sis títols, dedicats, respectivament, a l’aprovació del pressupost i al règim de les modificacions pressupostàries, a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, a les despeses de personal, a les operacions financeres, a les normes tributàries i a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat. Amb les disposicions addicionals es completa el marc jurídic pressupostari, i les disposicions finals contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions a determinades habilitacions per al desplegament de la Llei i a l’entrada en vigor d’aquesta.
Des del punt de vista dels continguts específics de la Llei, cal destacar, entre altres, en primer terme, l’increment de les retribucions del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i del sector públic vinculat o dependent en un 2%, d’acord amb les disposicions de la normativa pressupostària estatal en aquesta matèria. D’altra banda, també cal remarcar la previsió que les actuacions que es derivin de l’aplicació de la Llei de l’Estat 31/1995, del 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, comportaran les corresponents transferències de crèdits a les partides pressupostàries específiques previstes a aquests efectes i el reconeixement d’ajuts socials a les persones afectades d’hemofília o altres coagulopaties contaminades per virus de l’hepatitis (VHC).
En darrera instància, cal tenir present que la Llei disposa igualment el sistema d’imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat, justament per a resoldre la transició de l’esmentat pressupost al de l’exercici 2000.
TÍTOL I
Aprovació del pressupost i règim de les modificacions pressupostàries
Capítol I
Aprovació del pressupost
Article 1
Els crèdits inicials i llur finançament
1. S’aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici del 2000, integrat pels estats de despeses i els estats d’ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:
a) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.
c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.
d) L’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.
e) Les empreses a què fa referència l’article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
2. En l’estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 2.076.509.255.824 pessetes. Els ingressos que hom estima que s’han de liquidar durant l’exercici sumen un import de 2.076.509.255.824 pessetes.
3. Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s’estimen en 17.906.000.000 de pessetes.
4. En l’estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 12.114.528.502 pessetes. Els drets que hom estima que han d’ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d’ingressos corresponents, per un import total de 12.114.528.502 pessetes.
5. En l’estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 56.678.223.795 pessetes. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l’estat d’ingressos corresponent, per un import total de 56.678.223.795 pessetes.
6. En l’estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre llurs obligacions sumen un import total, deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l’Institut Català de la Salut, de 792.541.984.810 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l’exercici sumen un import de 792.541.984.810 pessetes. Els crèdits consignats en els estats d’ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social (Insalud, Imserso i ISM), per un import total equilibrat entre tots dos estats de 720.809.066.000 pessetes.
7. En l’estat de despeses de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 18.829.000.000 de pessetes, i els recursos s’estimen en 18.829.000.000 de pessetes.
8. Els estats de despeses i d’ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s’aproven amb el detall següent:
a) Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 49.541.845.305 pessetes, i de recursos de 49.541.845.305 pessetes.
b) Emissores de la Generalitat - Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 4.382.189.000 pessetes, i de recursos de 4.382.189.000 pessetes.
c) Principal d’Edicions, SA, per un import total de dotacions de 118.958.695 pessetes, i de recursos de 118.958.695 pessetes.
d) CCRTV. Serveis Generals, SA, per un import total de dotacions de 978.288.261 pessetes, i de recursos de 978.288.261 pessetes.
e) TVC Multimèdia, SL, per un import total de dotacions de 2.033.000.000 de pessetes, i de recursos de 2.033.000.000 de pessetes.
9. Les dotacions i els recursos consolidats estimats de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els següents:
Entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic priva
| (Pessetes) |  |
|
| Dotacions | Recursos | |
| Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya | |
|
| 15.225.334.000 | 15.225.334.000 | |
| Institut Català de Finances | |
|
| 38.145.803.000 | 38.145.803.000 | |
| Centre d’Alt Rendiment Esportiu | |
|
| 1.185.771.000 | 1.185.771.000 | |
| Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya | |
|
| 21.929.554.726 | 21.929.554.726 | |
| Institut Cartogràfic de Catalunya | |
|
| 2.488.935.192 | 2.488.935.192 | |
| Ports de la Generalitat | |
|
| 1.481.540.000 | 1.481.540.000 | |
| Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries | |
|
| 2.651.333.137 | 2.651.333.137 | |
| Centre d’Iniciatives per a la Reinserció | |
|
| 1.583.732.000 | 1.583.732.000 | |
| Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial | |
|
| 2.209.512.640 | 2.209.512.640 | |
| Laboratori General d’Assaigs i Investigacions | |
|
| 2.075.000.000 | 2.075.000.000 | |
| Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil | |
|
| 1.671.000.000 | 1.671.000.000 | |
| Institut Català d’Energia | |
|
| 1.170.539.000 | 1.170.539.000 | |
| Agència Catalana de l’Aigua | |
|
| 61.149.199.260 | 61.149.199.260 | |
| Junta de Residus | |
|
| 6.877.002.000 | 6.877.002.000 | |
| Centre de la Propietat Forestal | |
|
| 650.003.000 | 650.003.000 | |
| Aigües Ter-Llobregat | |
|
| 8.749.640.398 | 8.749.640.398 | |
| Institut de Diagnòstic per la Imatge | |
|
| 2.205.842.402 | 2.205.842.402 | |
| Gestió de Serveis Sanitaris | |
|
| 3.462.317.000 | 3.462.317.000 | |
| Institut d’Assistència Sanitària | |
|
| 6.403.931.832 | 6.403.931.832 | |
| Gestió i Prestació de Serveis de Salut | |
|
| 521.049.135 | 521.049.135 | |
| Agència d’Avaluació de Tecnologia Mèdica | |
|
| 242.972.883 | 242.972.883 | |
| Institut Català d’Oncologia | |
|
| 3.998.810.387 | 3.998.810.387 | |
| Serveis Sanitaris de Referència - C. de Transfusió i Banc de Teixits | |
|
| 2.139.105.439 | 2.139.105.439 | |
| Parc Sanitari Pere Virgili | |
|
| 1.096.805.723 | 1.096.805.723
|
10. Les dotacions i els recursos estimats d’explotació i de capital de les empreses en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els que s’especifiquen en l’annex d’aquest article.
Article 2
Foment de les inversions en les comarques en recessió econòmica i demogràfica
El Govern, durant l’any 2000, ha de fomentar les inversions i la promoció industrial i turística en les comarques en recessió econòmica i demogràfica, en especial les que tinguin una mitjana de renda i de producte interior brut (PIB) per sota de la mitjana de Catalunya.
Article 3
Vinculació de crèdits del pressupost
1. Els crèdits autoritzats en el pressupost del capítol 1 dels departaments i les entitats autònomes de la Generalitat tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes de l’article 15, "Incentius al rendiment i activitats extraordinàries", i del concepte 160, "Quotes de la Seguretat Social", en els quals és per concepte.
2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut, secció 51, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i del concepte 489, del capítol 4, "Farmàcia", en què la vinculació és per concepte.
3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l’Institut Català de la Salut, secció 32, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", en què la vinculació és per concepte.
4. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, seccions 41 i 42, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i els conceptes 471 i 487, del capítol 4, "Transferències corrents", en què la vinculació és per concepte.
5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació per conceptes i subconceptes s’ha d’utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l’execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries dels departaments i de les entitats esmentades en aquest article.
Capítol II
Règim de les modificacions pressupostàries
Article 4
Principis generals
1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris s’han d’ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en els punts que no són modificats pels articles 5 i 6 d’aquesta Llei.
2. S’autoritza el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació per a dictar les normes necessàries per a la modificació i el seguiment, inclòs el seguiment del compliment del principi d’eficiència, dels crèdits del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, amb l’informe previ, segons correspongui, del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social o del conseller o consellera de Benestar Social.
Article 5
Transferències de crèdit
1. Les transferències de crèdit no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d’ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
2. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, d’autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:
a) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.
b) Les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal.
c) L’habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.
d) Les transferències, amb la sol·licitud prèvia del conseller o consellera de Benestar Social, entre els crèdits consignats a favor de la secció 41 i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció 20, destinades a actuacions socials, les quals transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes. En funció del desplegament de la Llei 4/1994, del 20 d’abril, d’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials, es poden autoritzar transferències entre les aplicacions pressupostàries del capítol 1 de les seccions 41 i 20.
3. El conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom, i entre els consignats entre un departament i els seus organismes autònoms, excepte les que afectin crèdits per a despeses de personal.
4. En les transferències de crèdit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, correspon al conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació d’autoritzar la creació de conceptes, en el cas que corresponguin a crèdits amb vinculació per article.
5. Els titulars dels departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l’article 42 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", excepte que comportin augment dels subconceptes del concepte 226, "Despeses diverses". Un cop la transferència ha estat autoritzada, el departament o l’organisme autònom han de remetre l’expedient al Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària.
6. Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d’informar, prèviament a l’autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:
a) Compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.
b) Suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.
c) Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable.
7. Si l’autorització de les transferències de crèdit és competència dels titulars dels departaments o dels presidents dels organismes autònoms i l’informe de la Intervenció Delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s’ha de remetre l’expedient al Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè el Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, adopti la resolució que consideri procedent.
Article 6
Generació de crèdits
1. S’han de generar en l’estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l’exercici del 2000. El límit dels crèdits generats no pot ésser superior a l’import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.
2. Igualment han de generar crèdits en l’estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l’Ajuntament de Barcelona.
3. En les generacions i les ampliacions de crèdits finançades amb ingressos procedents d’altres administracions o d’entitats públiques de la Generalitat, es pot dictar una resolució ampliant o generant el crèdit a la vista dels convenis o altres documentacions justificatives del reconeixement de l’obligació per l’administració que ha de trametre els fons, però no es poden ordenar pagaments fins que no s’hagi produït efectivament l’ingrés, llevat que les ampliacions o les generacions siguin necessàries per a atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social, o que siguin necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni.
4. Els ingressos derivats d’acords que s’adoptin en l’àmbit de la sanitat són susceptibles de generar o ampliar crèdits en els estats de despeses de les seccions 08, 51 o 32.
5. Els crèdits generats sobre la base d’ingressos finalistes i que el darrer jorn de l’exercici pressupostari no estiguin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes poden ésser objecte d’incorporació, per acord del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, a exercicis posteriors, fins que s’acompleixin els programes de despesa que motivaren els ingressos esmentats.
Article 7
Crèdits ampliables
Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:
1. Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:
a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb els preceptes en vigor, i també l’aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.
b) Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l’Administració pels funcionaris.
c) Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s’exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista -entesa aquesta, si escau, com l’obtinguda el 1999, incrementada d’un 2%- i l’efectivament ingressada.
d) Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de la normativa vigent, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l’import de les transferències de fons que per compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l’Administració corresponent.
2. Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg i a les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat:
a) Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.
b) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i menyscaptes en operacions de crèdits consignats en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d’operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s’han d’ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat.
3. Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat i en el del Servei Català de la Salut que es destinen al pagament d’interessos, a l’amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l’article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Si cal, s’han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s’han d’aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l’exercici econòmic del 2000. En el supòsit de la formalització de les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l’article 33.2 d’aquesta Llei, el Departament d’Economia, Finances i Planificació ha d’instrumentar les modificacions pressupostàries que siguin necessàries en el capítol 9 de l’estat d’ingressos i en el capítol 9 de l’estat de despeses, corresponents a variació de passius financers.
4. Els crèdits relatius a obligacions de classes passives.
5. Amb aplicació a les seccions que s’indiquen, i amb l’acord previ del Govern, els crèdits següents:
a) En la secció 04 (Departament de Governació i Relacions Institucionals):
Primer. El crèdit 04.03.462.01, per a afrontar el compromís econòmic que comporten les disposicions transitòries primera i tercera de la Llei 1/1994, del 22 de febrer, de creació del municipi de Badia.
Segon. El crèdit 04.03.761.01, destinat al refinançament del deute municipal, en funció del pla d’actuació que acordin les administracions públiques.
Tercer. El crèdit 04.02.226.30 s’amplia en funció de la recaptació de les taxes derivades de la inscripció en les convocatòries per a la selecció de personal que ha d’accedir a la Generalitat convocades pel departament competent en matèria de funció pública.
Quart. El crèdit 04.01.460.01, en funció del finançament propi del Consell General d’Aran.
b) En la secció 05 (Departament d’Economia, Finances i Planificació) el crèdit 05.01.226.11, fins a l’import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d’ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària de l’Estat.
c) En la secció 06 (Departament d’Ensenyament) el crèdit 06.05.462.01, en funció de la matriculació del curs 2000-2001, en aplicació de la Llei orgànica d’ordenació general del sistema educatiu (LOGSE).
d) En la secció 07 (Departament de Cultura) el crèdit 07.05.601.01, en el cas que per resolució judicial s’acordi un preu just superior al fixat inicialment pel jurat en l’expropiació del Teatre Romà de Tarragona.
e) En la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques):
Primer. El crèdit 09.03.226.09, destinat al pagament de les despeses derivades de la realització de les proves de capacitació professional per a l’exercici de les activitats de transport, en funció dels ingressos que es produeixin en concepte de la taxa per a la inscripció a les proves esmentades (Llei 15/1997, de 24 de desembre).
Segon. Els crèdits destinats a atendre les obligacions derivades del conveni amb l’Administració de l’Estat en matèria de patologies estructurals dels habitatges.
f) En la secció 11 (Departament de Treball):
Primer. Els crèdits destinats a atendre el cost de les accions que, dins els diferents objectius, siguin aprovades pel Fons social europeu.
Segon. El crèdit 11.03.471.01, per a atendre el cost dels ajuts per a la reordenació i la reducció del temps de treball.
Tercer. El crèdit 11.03.440.01, per a atendre el cost del funcionament del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
Quart. El crèdit 11.05.483.01, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d’inserció (RMI).
Cinquè. Els crèdits destinats a atendre el cost del desenvolupament del Pla de prevenció de riscos laborals.
g) En la secció 12 (Departament de Justícia): els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 12.06.226.09, 12.06.261.03, 12.06.261.07 i 12.06.261.08, proporcionalment a l’augment net d’infants tutelats per imperatius legals i judicials, sempre que no superin els mòduls unitaris de cost de l’any 1999.
h) En la secció 21 (Despeses diversos departaments):
Primer. El crèdit 21.01.226.04, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la gestió dels immobles.
Segon. El crèdit 21.01.226.07, corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari en funció de la recaptació efectiva i al premi de cobrament de tributs.
Tercer. El crèdit 21.01.226.12, corresponent a les despeses derivades de la gestió de pagaments.
Quart. El crèdit 21.01.460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l’Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals de l’Estat.
Cinquè. El crèdit 21.03.610.01, fins a l’import dels censos que calgui constituir.
Sisè. El crèdit 21.04.770.01, destinat al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat.
Setè. Els crèdits 21.05.226.07 i 21.05.480.01, per a la liquidació de despeses electorals, en funció de la quantificació d’aquestes.
i) En la secció 24 (Departament d’Interior):
Primer. El crèdit 24.06.226.10, per a afrontar les despeses extraordinàries produïdes en el cas de situacions d’emergència degudament aprovades pel Govern.
Segon. Els ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l’Entitat Autònoma del Servei Català del Trànsit de la Generalitat de Catalunya com a conseqüència de la recaptació total, un cop deduïdes totes les despeses d’explotació i les previstes per la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació de l’Entitat Autònoma del Servei Català del Trànsit, s’han de destinar a ampliar el crèdit en l’estat de despeses per al finançament d’inversions i de programes de la Direcció General de Seguretat Ciutadana.
j) En la secció 51 (Servei Català de la Salut): els crèdits de la partida 51.03.226.11, corresponent a les despeses derivades de la gestió de pagaments.
6. En la secció 20 (Departament de Benestar Social), els crèdits que s’hagin d’ampliar a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïdes totes les despeses d’explotació, els premis i les altres despeses previstes per la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L’import dels crèdits ampliats per aquest concepte s’ha de destinar al finançament d’inversions i de programes d’atenció social.
7. En la secció 32 (Institut Català de la Salut), el crèdit 32.02.226.04, destinat al pagament de professionals que tenen encomanada la gestió de cobrament de l’assistència sanitària prestada a tercers, en la quantia necessària per a atendre l’import dels honoraris meritats en funció de les quantitats ingressades en el concepte 317.20, "Prestació de serveis d’assistència sanitària", de l’estat d’ingressos de l’Institut Català de la Salut. En la mateixa secció 32, el crèdit, amb caràcter vinculant, de la partida 32.03.226.04, si mitjançant una sentència judicial ferma o una transacció es declaren responsabilitats pecuniàries que s’hagin d’imputar a l’Institut Català de la Salut.
8. En la secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits de l’aplicació 51.01.489.01, destinats al pagament de productes farmacèutics procedents de receptes mèdiques, i també els crèdits de l’aplicació 51.01.489.02 per l’import necessari per a afrontar la modificació eventual del calendari de vacunes per l’Administració de l’Estat en relació amb la vacuna antimeningocòccica conjugada. La instrumentació de les ampliacions es pot condicionar a les reserves de crèdit en altres partides del pressupost del Servei Català de la Salut.
9. En la mateixa secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits, amb caràcter vinculant, de la partida 51.03.226.04, si mitjançant una sentència judicial ferma o una transacció es declaren responsabilitats pecuniàries que s’hagin d’imputar al Servei Català de la Salut.
10. En l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, "Inversions reals", en funció dels ingressos que, segons el que estableix l’article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de la dita entitat, s’han de fixar mitjançant un decret del Govern.
Article 8
Retencions de saldos pressupostaris
En funció de l’execució de l’estat d’ingressos, el Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, ha d’acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats dels departaments i les entitats del sector públic. L’import d’aquestes retencions no pot ésser superior a les ampliacions de crèdit autoritzades, d’acord amb l’article 7 d’aquesta Llei.
Article 9
Crèdits autoritzats a favor de les entitats del sector públic
1. L’import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, s’ha d’ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d’equilibri també es poden aplicar les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d’exercicis anteriors, amb l’acord previ del Govern.
2. A fi de determinar les despeses que s’han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s’hi ha d’incloure l’import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents.
3. Si s’han lliurat fons en excés, s’han de minorar per l’import d’aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l’exercici del 2001.
4. Les transferències corrents a favor de societats i qualsevol altre tipus d’entitats el capital de les quals pertanyi majoritàriament a la Generalitat de Catalunya, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic, tenen la naturalesa de subvenció d’explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, exceptuant les dotacions per a amortitzacions, provisions i variacions d’existències, i tenen la naturalesa de lliuraments a compte de futures operacions de capital per a la resta, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a l’ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l’acord previ del Govern.
5. En el cas d’entitats que tinguin un contracte programa aprovat pel Govern, que reguli aquest tractament, s’ha de seguir el que disposi el contracte programa.
TÍTOL II
Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública
Capítol I
Normes sobre gestió pressupostària
Article 10
Construcció i adquisició d’immobles
El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis i, amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.
Article 11
Vinculació d’immobles
1. S’autoritza el Govern a vincular els béns immobles de la Generalitat, qualsevol que en sigui l’afectació, al pagament d’una prestació periòdica de les regulades en la legislació civil catalana sobre el dret de cens.
2. El Servei Català de la Salut, mitjançant una autorització del Govern, pot vincular els béns immobles que formin part del seu patrimoni propi, qualsevol que en sigui l’afectació, al pagament d’una prestació periòdica de les regulades en la legislació civil catalana sobre el dret de cens. El capital obtingut s’ha de destinar a finançar les operacions relacionades amb els serveis sanitaris.
Article 12
Execució anticipada de projectes d’inversió
1. El Govern, a proposta conjunta del Departament d’Economia, Finances i Planificació i del Departament d’Ensenyament o del Departament de Cultura, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals, que permetin l’execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques, de teatres o de centres poliesportius inclosos en els plans corresponents.
2. Les obres a què es refereix l’apartat 1 han d’ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L’import d’aquestes obres ha d’ésser reintegrat en tot o en part per la Generalitat, d’acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d’acord amb els convenis signats amb cada entitat local.
3. El Govern, a proposta conjunta del Departament d’Economia, Finances i Planificació i del Departament de Sanitat i Seguretat Social o del Departament de Benestar Social, pot autoritzar que el Servei Català de la Salut o l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials estableixin convenis de col·laboració amb entitats locals i altres entitats titulars de centres sanitaris que prestin serveis per compte del Servei Català de la Salut o de centres de serveis socials de la xarxa bàsica de serveis socials que permetin l’execució anticipada de projectes d’inversió en infraestructura sanitària o social.
4. Les inversions a què es refereix l’apartat 3 han d’ésser finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la supervisió del Servei Català de la Salut o de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Aquest ha de reintegrar, en tot o en part, l’import d’aquestes inversions a les entitats que les facin, d’acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Servei Català de la Salut o per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i d’acord amb els convenis signats.
Article 13
Finançament del Programa d’inversions de les universitats
1. El finançament del Programa d’inversions de les universitats catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el pressupost de cada any de la Generalitat.
2. Les obligacions derivades de l’apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l’Administració, mitjançant transferències de capital a favor de les universitats o mitjançant subvencions per import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l’execució del Programa.
3. Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d’ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també pot afrontar, totalment o parcialment, els interessos.
4. El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, i amb l’informe previ del departament competent en matèria d’universitats i recerca, pot determinar la modificació, el refinançament i la substitució de les operacions d’endeutament de les universitats autoritzades pel Govern per a finançar inversions.
Article 14
Identificació dels projectes d’inversió
1. Els projectes d’inversió inclosos en l’annex d’inversions reals s’identifiquen mitjançant el codi de projecte que tenen assignat, amb la finalitat d’establir-ne el seguiment pressupostari.
2. Les modificacions dels programes d’inversió que impliquen l’inici de nous projectes requereixen l’assignació dels codis corresponents, d’acord amb el Departament d’Economia, Finances i Planificació.
Article 15
Manaments de pagaments a justificar
Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d’acord amb les normes següents:
a) La renovació s’efectua per l’import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l’exercici.
b) Abans del lliurament de fons, s’ha d’efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita, pel mateix import que el lliurat.
c) El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d’ésser fixats per ordre del Departament d’Economia, Finances i Planificació.
Article 16
Liquidació dels pressupostos i control financer
1. Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les empreses públiques, estiguin constituïdes o no hi estiguin en forma de societat anònima, les universitats públiques finançades per la Generalitat i els patronats i els consorcis en els quals participa la Generalitat han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l’exercici anterior, i també han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses en què participen. Sens perjudici del que estableix aquest apartat, la Sindicatura de Comptes ha de presentar anualment un informe de fiscalització al Parlament sobre les entitats esmentades quan llur pressupost anual superi els 25.000.000.000 de pessetes.
2. El control de caràcter financer a què fa referència l’article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s’ha d’ajustar al pla anual que, per a cada exercici econòmic, ha d’aprovar el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, a proposta de la Intervenció General. Les esmentades actuacions han de comprendre una auditoria financera i de regularitat a fi de comprovar que l’actuació de l’entitat s’ha ajustat a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del Departament d’Economia, Finances i Planificació que hi siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s’han aplicat a les finalitats previstes; en cas contrari, poden proposar les mesures d’ajust i de compensació que siguin pertinents.
3. Les entitats enumerades en l’apartat 1 poden establir òrgans de control economicofinancer intern propis. Corresponen a la Intervenció General de la Generalitat les funcions de coordinació, inspecció, assessorament i impuls dels òrgans esmentats.
Article 17
Comptabilitat dels organismes autònoms comercials, industrials i financers i de les entitats públiques
Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les entitats de dret públic que han d’ajustar llur activitat al dret privat i les entitats amb participació majoritària de la Generalitat, excepte les que estiguin constituïdes en forma de societat anònima, han d’ajustar llur comptabilitat al que disposen els corresponents plans parcials o especials que, de conformitat amb l’article 75.c del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, que aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovi la Intervenció General en desenvolupament del Pla general de comptabilitat pública, aprovat per l’Ordre del conseller d’Economia i Finances del 28 d’agost de 1996.
Capítol II
Normes sobre despesa pública
Article 18
Limitació de l’augment de la despesa
1. Durant l’exercici del 2000 el Govern és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l’especificació pressupostària corresponent.
2. Durant l’exercici del 2000 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.
Article 19
Compromisos de despesa d’exercicis anteriors
1. Les obligacions derivades de compromisos de despesa degudament adquirits per contractes de tracte successiu, relatius a compra de béns corrents i de serveis, en l’últim trimestre del 1999, pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.
2. El Departament d’Economia, Finances i Planificació, a proposta d’un altre departament, amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s’imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l’apartat 1, que han d’ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l’estructura pressupostària.
3. Pel que fa referència al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament d’Economia, Finances i Planificació pot autoritzar, a proposta dels directors respectius i amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat corresponent, l’aplicació als crèdits del pressupost vigent de les obligacions derivades de compromisos de despesa de l’exercici anterior.
Article 20
Recurrència de despeses en exercicis futurs
El Departament d’Economia, Finances i Planificació ha d’emetre un informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a les plantilles i a les retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.
Article 21
Comptabilització de compromisos anuals
1. Durant el mes següent a l’aprovació del pressupost, els departaments han d’efectuar l’autorització de despeses per l’import de l’anualitat de 2000, dels compromisos plurianuals de despesa, i per l’import dels contractes o els convenis d’abast anual relatius al funcionament dels serveis.
2. El Departament d’Economia, Finances i Planificació, amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat corresponent, pot efectuar una reserva de crèdit de les quantitats a què fa referència l’apartat 1 fins que es materialitzi l’autorització de despesa corresponent.
TÍTOL III
Despeses de personal
Capítol I
Retribucions del personal
Article 22
Àmbit d’aplicació de les normes sobre despeses de personal
Les disposicions incloses en aquest títol s’apliquen a tot el personal al servei de:
a) L’Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu.
b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.
c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.
d) L’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.
e) Les empreses a què fa referència l’article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos públics o amb càrrec als pressupostos dels ens o societats participades per la Generalitat destinades a cobrir el dèficit d’explotació, llevat de les que disposin d’un contracte programa, si així ho determina expressament el Govern, amb l’informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament i d’Economia, Finances i Planificació.
f) Les altres entitats públiques amb participació majoritària de la Generalitat.
g) Les universitats públiques catalanes.
Article 23
Retribucions del personal no laboral
1. Per a l’exercici del 2000, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten un augment del 2 % respecte a les fixades per a l’exercici del 1999.
2. El que estableix l’apartat 1 s’entén sens perjudici de l’adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d’especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l’informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia, Finances i Planificació.
3. Les retribucions que tenen caràcter d’absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l’exercici del 1999.
Article 24
Retribucions del personal funcionari
1. Les retribucions a percebre el 2000 pels funcionaris, d’acord amb el sistema retributiu establert pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, són les següents:
a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:
| Grup | Sou | Triennis |
| A | 1.934.232 | 74.292 |
| B | 1.641.636 | 59.436 |
| C | 1.223.724 | 44.604 |
| D | 1.000.608 | 29.796 |
| E | 913.476 | 22.344 |
b) Les pagues extraordinàries, que són dues l’any i s’acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d’una mensualitat de sou i triennis. Si un funcionari o funcionària ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l’import de la paga extraordinària ha d’ésser objecte de la reducció proporcional corresponent.
c) L’import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:
| Nivell | Pessetes | Nivell | Pessetes |
| 30 | 1.698.444 | 15 | 574.020 |
| 29 | 1.523.484 | 14 | 534.672 |
| 28 | 1.459.404 | 13 | 495.288 |
| 27 | 1.395.312 | 12 | 455.892 |
| 26 | 1.224.120 | 11 | 416.568 |
| 25 | 1.086.060 | 10 | 377.196 |
| 24 | 1.021.980 | 9 | 357.540 |
| 23 | 957.936 | 8 | 337.788 |
| 22 | 893.832 | 7 | 318.156 |
| 21 | 829.860 | 6 | 298.452 |
| 20 | 770.880 | 5 | 278.760 |
| 19 | 731.484 | 4 | 249.276 |
| 18 | 692.112 | 3 | 219.792 |
| 17 | 652.728 | 2 | 190.260 |
| 16 | 613.416 | 1 | 160.800 |
d) L’import del complement específic, que s’incrementa d’un 2% respecte als aprovats per al 1999, sens perjudici del que estableix l’article 23.2.
e) El complement de productivitat establert per l’article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que retribueix el rendiment especial, l’activitat i la dedicació extraordinàries, l’interès o la iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball, d’acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:
Primera. L’apreciació de la productivitat, als efectes del pagament d’aquest complement, s’ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors especificats per l’article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat han d’ésser de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o de l’organisme interessat, i se n’ha de donar coneixement, així mateix, als representants sindicals.
Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.
Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d’Economia, Finances i Planificació de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.
f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d’ésser concedides per cada departament o organisme autònom dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.
g) Els complements personals transitoris reconeguts d’acord amb la disposició transitòria segona del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que són absorbits, durant l’any 2000, d’acord amb les normes següents:
Primera. De l’increment de retribucions de caràcter general que estableix l’article 23.1, només se’n computa, a l’efecte de l’absorció, el 50% corresponent a les retribucions complementàries; de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l’increment general establert per l’article 23.1, el complement personal transitori n’absorbeix el 100%.
Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s’ha d’imputar qualsevol millora retributiva.
Tercera. No es consideren, a l’efecte de l’absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni el complement de productivitat regulat en la lletra e d’aquest apartat.
2. El càlcul de les retribucions que s’hagin de liquidar normativament per dies s’ha d’efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.
3. Els funcionaris interins inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, excloent-ne els triennis, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.
4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, fins que no conclogui el procés d’extinció regulat pel mateix Decret legislatiu, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.
5. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades en l’apartat 1 d’aquest article percep per a l’exercici del 2000 un increment del 2% sobre les retribucions de 1999.
6. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d’acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti reducció de la seva jornada de treball s’han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.
Article 25
Retribucions del personal laboral
1. Per a l’exercici del 2000, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior al 2%, respecte a la corresponent per a l’exercici del 1999, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació.
2. Per a procedir a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats en els apartats a, b, c, d i e de l’article 22 cal l’informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia, Finances i Planificació, d’acord amb els criteris següents:
a) Es consideren determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d’aquests, l’aplicació dels convenis col·lectius d’àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades mitjançant un conveni col·lectiu.
b) A l’efecte de l’emissió de l’informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, proposta individual o projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d’una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.
c) L’informe a què fa referència l’apartat b ha d’ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d’Economia, Finances i Planificació en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o projecte.
3. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d’informe o en contra d’un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.
4. No es poden autoritzar les despeses derivades de l’aplicació de les retribucions per al 2000 si no es compleixen els requisits establerts per aquest article.
Article 26
Adequació d’acords, convenis o pactes
No es pot signar cap acord, conveni o pacte en contravenció del que estableix aquesta Llei. Els acords, els convenis o els pactes ja signats que impliquin creixements retributius s’han d’adequar al que estableix aquesta Llei, i esdevenen així inaplicables les clàusules que siguin contràries al que estableixen els articles 23, 24 i 25 d’aquesta Llei, que s’hi oposin o que hi resultin incompatibles.
Article 27
Pensions
1. Amb efectes des de l’1 de gener de 2000, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s’incrementen el 2% en relació amb les de l’exercici del 1999.
2. Les pensions atorgades a l’empara del Decret del 25 de febrer de 1980 i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa específica.
3. Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l’any 2000 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.
Capítol II
Altres disposicions en matèria de despeses de personal
Article 28
Limitació de l’augment de despeses de personal
1. Durant l’exercici del 2000 no es poden tramitar expedients d’ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d’unitats orgàniques si l’increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció del mateix import d’altres conceptes pressupostaris dels capítols de despesa corrents. Si l’ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d’unitats orgàniques deriven de l’entrada en funcionament de noves inversions, l’increment de la despesa resultant ha d’ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l’entitat que ho proposi. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d’ampliables.
2. Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d’acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d’aquest. La contractació del personal laboral s’ha de fer mitjançant els serveis d’ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d’atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.
Article 29
Oferta pública d’ocupació
1. Per a l’exercici del 2000, l’oferta pública d’ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l’informe previ del Departament d’Economia, Finances i Planificació, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.
2. No obstant el que estableix l’apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d’ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per interins o personal laboral temporal.
3. El que disposen els apartats 1 i 2 s’ha de subjectar, en qualsevol cas, als límits que puguin ésser aplicables al conjunt de les administracions públiques en virtut de les disposicions estatals de caràcter bàsic en la matèria.
Article 30
Relacions de llocs de treball
Correspon al Govern, a proposta conjunta del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia, Finances i Planificació, sens perjudici de les facultats de delegació fixades pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre:
a) L’assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball de les relacions de llocs de treball.
b) Les modificacions produïdes per la variació del nombre de llocs i les modificacions del grup, del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en les relacions inicials.
Article 31
Integració en el treball
1. Per a complir els principis d’integració en el treball establerts per la Llei de l’Estat 13/1982, del 7 d’abril, d’integració social de minusvàlids, i pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l’Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb disminució, es reserva un 5% de les places previstes en l’oferta pública d’ocupació.
2. Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 5%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l’exercici pressupostari del 2000 perquè siguin cobertes per persones amb disminució.
TÍTOL IV
Operacions financeres
Article 32
Avals
1. La Generalitat pot prestar avals durant l’exercici del 2000 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s’indiquen i fins als imports que s’assenyalen:
a) Gestió d’Infraestructures, SA: fins a 21.000.000.000 de pessetes.
b) Regs de Catalunya, SA: fins a 600.000.000 de pessetes.
c) Autopista Terrassa - Manresa, SA: fins a 7.500.000.000 de pessetes.
d) Consorci del Circuit de Catalunya: fins a 550.000.000 de pessetes.
2. Els avals a què fa referència l’apartat 1 han d’ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i han d’ésser signats pel conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació o per l’autoritat en qui delegui expressament.
3. El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.
4. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l’exercici de 2000 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:
a) En els termes que estableix la Llei de creació, fins a un import que com a màxim és el que autoritza la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 1999. Això és, fins a un import total de 25.250.000.000 de pessetes.
b) Per a l’exercici del 2000, el límit a què fa referència l’article 11.4 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, és del 3% de la quantitat global autoritzada (757.500.000 pessetes). Excepcionalment, el Govern pot acordar d’augmentar aquest límit.
c) Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d’inversions i de despeses de reestructuració que concertin les entitats que, dins l’àmbit d’actuació del Servei Català de la Salut, tenen com a objectiu la gestió de serveis sanitaris, fins a un import total de 16.000.000.000 de pessetes.
d) Per a finançar inversions en matèria d’assistència social fins a un import total de 3.000.000.000 de pessetes.
5. S’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de creació de l’Institut, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 400.000.000 de pessetes.
6. Els instituts a què es refereixen els apartats 4 i 5 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s’han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l’incompliment d’obligacions dels avalats.
7. En relació amb l’apartat 4, i pel que fa a les operacions de l’àmbit sanitari, el Govern, si escau, a proposta conjunta dels departaments d’Economia, Finances i Planificació i de Sanitat i Seguretat Social, pot autoritzar el Servei Català de la Salut per a adoptar mesures amb la finalitat de garantir el compliment de les obligacions que derivin d’aquestes operacions de crèdit.
8. El Departament d’Economia, Finances i Planificació ha d’inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per a comprovar-ne l’aplicació i la rendibilitat i ha d’instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.
9. S’autoritza el Govern per a concedir l’aval de la Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat, a l’empara de l’autorització continguda en l’article 33.
10. El conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació ha de trametre trimestralment a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d’avals i préstecs per l’Institut Català de Finances i l’Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d’incloure les característiques i el volum de les operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d’aquestes i els resultats de la gestió realitzada pels instituts esmentats.
Article 33
Operacions d’endeutament
1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, emeti o contregui deute públic o faci ús de l’endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l’any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l’interior com a l’exterior, fins a un import màxim de 79.700.000.000 de pessetes; addicionalment, l’endeutament autoritzat el 1999 i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentar el 2000. El Govern ha de fixar les característiques de l’endeutament i la forma de representació del deute públic.
2. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d’endeutament de la Generalitat i de les seves entitats o empreses públiques, instrumentades en qualsevol de les modalitats que s’enumeren en l’article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, i existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat, dotar de major liquiditat les emissions en circulació o possibilitar l’emissió de nous tipus d’actius més adequats a les condicions actuals dels mercats financers. No obstant això, l’endeutament de la Generalitat, en qualsevol modalitat, també es pot refinançar, amb novació del contracte o sense, a fi d’obtenir una millor estructura del deute en circulació.
3. En el cas de refinançament o substitució d’operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any, previstes en els apartats 5 i 6 d’aquest article, l’import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en aquesta modalitat el 31 de desembre de 1999.
4. En el cas de modificació, refinançament o substitució d’operacions de les entitats o les empreses públiques amb l’aval de la Generalitat, s’autoritza el Govern perquè atorgui novament l’aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.
5. El límit d’endeutament viu per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, referit en conseqüència tant a les disposades el 1999 com a les disposades el 2000, es manté en la quantitat resultant d’aplicar el percentatge establert per l’article 32.5 de la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, incrementat del 3,5 % sobre l’estat de despeses del pressupost.
6. Addicionalment al límit assenyalat per l’apartat 5, i sense ultrapassar a fi d’exercici la xifra de tancament del precedent incrementada en un 6 % del pressupost del Servei Català de la Salut per al 2000, es poden concertar operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any relacionades amb el lliurament de fons a la Generalitat de Catalunya procedents del finançament de l’assistència sanitària de la Seguretat Social.
7. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d’endeutament viu de 100.000.000.000 de pessetes, concerti durant el 2000 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l’Institut.
8. S’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d’endeutament acumulat viu de 9.500.000.000 de pessetes, concerti durant el 2000 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l’Institut.
9. S’autoritza l’Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 2000 les operacions d’endeutament següents:
a) Subscriure préstecs qualificats per a les actuacions de sòl residencial amb destinació preferent a habitatges de protecció oficial i habitatges a preu taxat programades per l’Institut Català del Sòl fins a un import nominal de 3.000.000.000 de pessetes. L’any 2000 es pot disposar d’un import nominal de 863.000.000 de pessetes, que corresponen a les disposicions pendents d’exercicis anteriors i també les pròpies de l’exercici 2000. Addicionalment, l’endeutament autoritzat per al 1999 i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentar el 2000.
b) Préstecs hipotecaris, fins a un import màxim de 5.000.000.000 de pessetes, per a finançar les obres de construcció que promogui. Aquest import correspon al total d’operacions a realitzar l’any 2000 per aquest concepte, del qual l’import a executar l’any 2000 és de 2.370.000.000 de pessetes.
c) Línia de crèdit per un import de 400.000.000 de pessetes, per tal d’atendre necessitats transitòries derivades d’una operació destinada a finançar parcialment el pla d’habitatge, la qual consisteix en la cessió de crèdits de garantia hipotecària generats per l’alienació d’habitatges de promoció pública.
d) Operacions d’endeutament de qualsevol modalitat, per a refinançar parcialment l’endeutament formalitzat en anteriors exercicis per a afrontar l’adquisició i la urbanització de sòl, fins a un import màxim de 2.000.000.000 de pessetes.
10. S’autoritza el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya perquè concerti durant l’any 2000 operacions d’endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.461.000.000 de pessetes, destinades al finançament de les inversions corresponents a l’execució de la segona fase del projecte d’informatització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra.
11. S’autoritza l’Agència Catalana de l’Aigua perquè concerti durant el 2000 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 4.771.198.260 pessetes, destinades a operacions de capital.
12. S’autoritza l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil a fer operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 300.000.000 de pessetes, destinades a finançar operacions de capital i financeres d’aquest Institut.
13. S’autoritza l’Institut d’Assistència Sanitària perquè concerti durant l’any 2000 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.635.000.000 de pessetes destinades a operacions de capital.
14. S’autoritza l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques, SA perquè concerti durant l’any 2000 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 75.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.
15. S’autoritza Gestió de Serveis Sanitaris perquè concerti durant l’any 2000 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 250.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.
16. S’autoritza Gestió i Prestació de Serveis de Salut perquè concerti durant l’any 2000 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.000.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.
17. S’autoritza el Parc Sanitari Pere Virgili perquè concerti durant l’any 2000 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 3.050.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.
18. S’autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya perquè concerti una operació de crèdit per a finançar inversions pròpies, fins a un import de 4.500.000.000 de pessetes, sense aval de la Generalitat de Catalunya en la qual pot subrogar-s’hi altri, amb l’autorització prèvia del Govern.
19. S’autoritza la Junta de Residus perquè concerti durant l’any 2000 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat per un import de 1.500.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.
20. S’autoritza el Govern perquè durant l’any 2000 concerti operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 4.000.000.000 de pessetes, destinades a finançar les operacions pròpies de l’entitat de dret públic Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (Cidem), com a titular de l’empresa publica Empresa de Promoció i Localització Industrial, SA (EPLICSA).
21. S’autoritza el Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) perquè concerti operacions d’endeutament per un import màxim de 1.500.000.000 de pessetes.
22. Durant el mes següent a l’aprovació del pressupost, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de trametre al Departament d’Economia, Finances i Planificació els projectes d’inversió previstos en llurs pressupostos respectius que es proposin finançar amb el producte de les operacions d’endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d’execució d’aquells.
23. Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d’informar el Departament d’Economia, Finances i Planificació de les disposicions que efectuïn de les operacions d’endeutament formalitzades, i també de l’aplicació d’aquestes.
24. Les característiques de les operacions d’endeutament assenyalades per aquest article han d’ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 5 i 6, que poden ésser determinades per aquest mateix conseller o consellera.
25. S’autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualment en circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l’emissió respectiva.
26. El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, pot establir les actuacions que s’han de dur a terme en el curs de l’exercici del 2000 encaminades a cobrir el risc de tipus d’interès i de tipus de canvi de les operacions d’endeutament existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, mitjançant la utilització dels diferents instruments financers de cobertura de risc existents als mercats. La contractació de les operacions concretes, dins el marc esmentat, correspon al conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, el qual pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera.
Article 34
Informació del Govern al Parlament en matèria d’endeutament
El Govern ha de trametre al Parlament, amb periodicitat trimestral i dins els dos primers mesos del trimestre següent, la informació sobre l’evolució de l’endeutament, classificada en:
a) Crèdits i préstecs bancaris a llarg termini.
b) Emissions de deute a llarg termini.
c) Crèdits i préstecs a curt termini.
d) Emissions de deute a curt termini.
Article 35
Tramesa d’informació al Departament d’Economia, Finances i Planificació
1. Els organismes autònoms, les entitats públiques i les societats mercantils amb participació majoritària de la Generalitat han de trametre mensualment al Departament d’Economia, Finances i Planificació un estat de llur situació financera, d’acord amb l’estructura que aquest determini.
2. Correspon al Departament d’Economia, Finances i Planificació de vetllar per la coordinació de la gestió de tresoreria dels organismes autònoms i les empreses de la Generalitat.
TÍTOL V
Normes tributàries
Article 36
Desplegament de l’article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya
Als efectes del càlcul del gravamen al qual estan sotmeses les empreses afectades per un pla especial de protecció civil, establert per l’article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, i tenint en compte que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l’apartat 2 del mateix article 59, s’estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l’apartat 3 per a l’exercici 2000, d’acord amb el seu volum anual de facturació, s’ha d’ajustar a l’escala següent:
| Quota | Pessetes | |
| Facturació | |
|
| fins a 500.000.000 de pessetes | 1.000.000 | |
| Facturació de més de | |
|
| 500.000.000 de pessetes | |
|
| i fins a 2.000.000.000 de pessetes | 2.500.000 | |
| Facturació de més de | |
|
| 2.000.000.000 de pessetes | |
|
| i fins a 5.000.000.000 de pessetes | 5.000.000 | |
| Facturació de més de | |
|
| 5.000.000.000 de pessetes | 10.000.000 | Article 37 |
Cànon de l’aigua
Durant l’any 2000 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l’aigua, a l’efecte de la determinació del tipus de gravamen específic d’una manera individualitzada, són els següents:
| Concepte | Any 2000 | |
| Tipus de gravamen | |
|
| aplicable a usos domèstics | |
|
| 42,30 | ptes./m3 | |
| Tipus de gravamen general | |
|
| 13,40 | ptes./m3 | |
| Tipus específic d’usos industrials | |
|
| 44,28 | ptes./m3 | |
| Matèries en suspensió (MES) | |
|
| 40,55 | ptes./kg | |
| Matèries inhibidores (MI) | |
|
| 811,09 | ptes./k-equitox | |
| Matèries oxidables (MO) | |
|
| 81,11 | ptes./kg | |
| Sals solubles (SOL) | |
|
| 648,88 | ptes./S m3/cm | |
| Increment de temperatura (IT) | |
|
| només aplicable quan se superin els 3ºC | |
|
| 0,008588 | ptes./m3 ºC | |
| Nitrogen (N) | |
|
| 51,92 | ptes./kg | |
| Fòsfor (P) | |
|
| 103,84 | ptes./kg |
Aquests valors no inclouen l’impost sobre el valor afegit.
TÍTOL VI
Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat
Article 38
Participació en els ingressos
1. El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat pels conceptes següents:
a) La participació que correspon als ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat.
b) La participació en els ingressos de la Generalitat per un import de 8.203.660.080 pessetes, de les quals 3.962.997.840 pessetes consignades en la partida 04.03.461.03, "Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals", s’han de distribuir entre les comarques, i 4.240.662.240 pessetes, consignades en la partida 04.03.463.01, "Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments", s’han de distribuir entre els municipis de Catalunya.
2. Les participacions en els ingressos de l’Estat s’han de distribuir d’acord amb el que estableixen l’article 48.2 de l’Estatut d’autonomia i la normativa que hi sigui aplicable.
3. Els crèdits consignats en la secció 19 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat) s’han d’ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se’n faci d’acord amb els criteris continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d’aquests crèdits ha d’ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.
4. D’acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, s’estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d’Aran d’un 1,86% de l’aplicació pressupostària 04.03.461.03 del Departament de Governació i Relacions Institucionals. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària s’ha de distribuir entre la resta de les comarques d’acord amb els criteris següents:
a) Atenent el nombre d’habitants de la comarca:
a.1) En funció de la població, agrupada per intervals:
78.451.260 pessetes per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km2.
63.609.240 pessetes en els altres casos.
a.2) En funció de la població comarcal: 389.396.510 pessetes.
a.3) En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal: 389.396.510 pessetes.
b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial: 212.033.520 pessetes, distribuïdes en proporció directa a la superfície de cada comarca, i 86.933.737 pessetes, distribuïdes en funció del nombre de municipis de cada comarca, ponderant amb el factor 2 els municipis fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els compresos entre els 501 i els 2.000 habitants i amb el factor 1 la resta.
5. L’aplicació 04.03.463.01 del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, s’ha de distribuir:
a) Al municipi de Barcelona, la quantitat de 530.083.000 pessetes.
b) A la resta de municipis de Catalunya, la quantitat de 3.710.579.240 pessetes, d’acord amb l’aplicació dels criteris següents:
b.1) 1.000.003.725 pessetes a repartir, com a quantitat fixa, en parts iguals entre tots els municipis.
b.2) La resta de la dotació es reparteix de la manera següent:
Primer. Atenent la consideració de la població com a indicador de despesa: 2.439.490.275 pessetes, distribuïdes en proporció directa al nombre d’habitants del municipi.
Segon. Atenent la major despesa associada al fet de tenir més d’un nucli, 216.862.000 pessetes, distribuïdes entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l’entitat capital de municipi, i de la manera següent:
108.431.000 pessetes en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l’entitat capital de municipi.
108.431.000 pessetes en proporció a la població en nuclis fora de l’entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli.
Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa de 530.400 pessetes per a cada capital, i 33.008.000 pessetes, distribuïdes en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen la quantitat corresponent en funció de la seva població.
6. Les dades de població i l’estructura de nuclis són les corresponents al padró del 1996.
Disposicions addicionals
Primera
Parlament de Catalunya
1. La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d’incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del pressupost per al 1999 als mateixos capítols del pressupost per al 2000.
2. Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s’han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.
3. La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia, Finances i Planificació.
Segona
Consell Consultiu
Les dotacions de la secció 15 s’han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president o presidenta del qual és qui ordena els pagaments propis d’aquest organisme.
Tercera
Sindicatura de Comptes de Catalunya
1. El Ple de la Sindicatura de Comptes ha d’incorporar els romanents de crèdit de la secció 18 del pressupost per al 1999 als mateixos capítols del pressupost per al 2000.
2. Les dotacions pressupostàries de la secció 18 s’han de lliurar en ferm, i per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic major de la qual és l’ordenador dels pagaments propis d’aquest organisme.
3. La Comissió de Govern de la Sindicatura de Comptes pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 18 amb les limitacions establertes per l’article 5.1, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia, Finances i Planificació.
Quarta
Pressupostos de les diputacions provincials
Al pressupost de la Generalitat s’uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l’exercici del 1999.
Cinquena
Interès de demora
1. Fins al 31 de desembre de 2000, l’interès legal del diner és el fixat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2000.
2. Fins al 31 de desembre de 2000, l’interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 5,50%.
Sisena
Romanents de crèdit
1. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l’Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 10.01.731.01, "Ajuts per a millorar les condicions econòmiques de les línies de foment", existents el 31 de desembre de 1999. L’Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan ho estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives i també a minorar el cost de les garanties acordades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca dels préstecs atorgats per l’Institut Català del Crèdit Agrari.
2. S’autoritza el Govern perquè els romanents dels crèdits no utilitzats de les partides "Dotació ajuts menjar" i "Dotació fons d’acció social", del servei pressupostari competent en matèria de funció pública, s’incorporin a l’aplicació corresponent de l’exercici del 2000, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en els acords sindicals, i també als projectes interdepartamentals en matèria de personal.
3. S’autoritza el Govern perquè els romanents dels crèdits existents a 31 de desembre del 1999 de la partida "Dotació fons d’acció social" del pressupost del Servei Català de la Salut corresponent al seu personal laboral s’incorporin a l’aplicació corresponent de l’exercici 2000, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en el seu conveni col·lectiu.
Setena
No-liquidació o anul·lació i baixa de liquidacions
S’autoritza el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l’anul·lació i la baixa en la comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que es fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l’exacció i la recaptació d’aquests comporten.
Vuitena
Sistema d’intercanvi electrònic de documents
1. S’autoritza el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè pugui establir la utilització d’un sistema d’intercanvi electrònic de documents amb els proveïdors de la Generalitat. Aquest sistema ha de permetre la substitució de documents impresos en paper per documents enregistrats en suport electrònic i la substitució dels sistemes d’autorització i control instrumentats mitjançant segells i diligències per autoritzacions i controls establerts per les mateixes aplicacions informàtiques, i també, o en substitució dels controls, validacions d’accés restringit o signatura electrònica.
2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, el Departament d’Economia, Finances i Planificació ha de determinar els casos en els quals el nou sistema és aplicable, i també els nous procediments administratius que la introducció d’aquestes tècniques permeti de modernitzar.
Novena
Informació sobre l’evolució del dèficit i de les desviacions pressupostàries
Trimestralment, i conjuntament amb la tramesa de l’estat d’execució del pressupost a què es refereix l’article 79 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s’ha d’enviar al Parlament informació sobre l’evolució del dèficit de la Generalitat i els seus organismes autònoms, amb l’anàlisi, si escau, de les desviacions que hi hagués en relació amb les previsions d’aquest pressupost.
Desena
Gestió tributària
1. Els honoraris dels liquidadors de districte hipotecari meritats com a conseqüència de la seva intervenció en la gestió, la liquidació i la recaptació dels tributs cedits, i les quantitats convingudes en concepte de premi de cobrança per la recaptació d’ingressos públics de la Generalitat, i també la quantitat corresponent a la confecció dels efectes timbrats de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s’han de fer efectius per minoració de la quantia total de la recaptació dels tributs corresponents.
2. Es faculta el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació perquè, mitjançant una ordre, determini i reguli els períodes i els procediments de liquidació dels honoraris o de les quantitats a què fa referència l’apartat 1.
Onzena
Tributació del joc
1. Per tal de destinar les quantitats obtingudes del joc a compensar despeses sanitàries, s’autoritza el Govern per a acordar la cessió a tercers, qualsevol que en sigui la modalitat, fins i tot per a incorporar-los a un fons de titulació d’actius, dels ingressos presents o futurs que derivin de la tributació del joc i que hagi de percebre la Generalitat de Catalunya.
2. En el cas de supressió o modificació del règim jurídic d’un tribut o més d’un els rendiments dels quals se cedeixen, incloent-hi, pel que fa als de titularitat estatal, la modificació dels termes de la cessió o la supressió d’aquesta, i la modificació del règim jurídic substantiu, fiscal o administratiu del joc, s’han d’adaptar, en el cas que es produeixin perjudicis al fons o als fons, les mesures necessàries, i en especial les de caire pressupostari, per a compensar-los, en un pagament o més d’un, de tots dels perjudicis produïts, amb la finalitat de restablir-los a la situació inicial, fins i tot, si escau, amb l’abonament a aquests dels interessos de demora corresponents.
3. S’autoritza el Govern a adoptar les mesures reglamentàries per al desenvolupament d’aquesta disposició, en especial en relació amb l’exclusió de la fiscalització prèvia de les transferències dels ingressos al fons, a adoptar qualsevol tipus de compromís de pluriennalitat de la despesa que sigui necessari i la fixació del contingut dels contractes de cessió.
Dotzena
Despeses d’aval
Els deutes derivats de les indemnitzacions per despeses d’aval, i els interessos que en derivin, es poden fer efectius per la via de la minoració d’ingressos en els termes que el Departament d’Economia, Finances i Planificació determini.
Tretzena
Control financer permanent
1. En els hospitals i altres centres sanitaris dependents de l’Institut Català de la Salut, la fiscalització prèvia de les despeses del capítol 2 del pressupost pot ésser substituïda pel control financer permanent a càrrec de la Intervenció General. La substitució s’ha de portar a terme de la manera que determini el Departament d’Economia, Finances i Planificació. A aquests efectes, s’autoritza el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació perquè, a proposta de l’interventor o interventora general, desplegui aquest precepte, determini els centres a què s’ha d’aplicar i estableixi el procediment i la normativa reguladora necessaris.
2. També es pot establir el control financer en la modalitat de permanent en les entitats sotmeses a control financer, d’acord amb l’article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Les entitats en les quals s’ha d’establir i les instruccions corresponents per a fer-lo efectiu s’han d’aprovar per resolució del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació a proposta de l’interventor o interventora general.
Catorzena
Alienació de béns immobles de la Generalitat
1. Es faculta el Govern perquè, durant l’any 2000, pugui aprovar els expedients d’alienació de béns immobles de la Generalitat o de les seves entitats autònomes de valor pericial superior a 1.000.000.000 de pessetes la utilització dels quals no es consideri necessària. Així mateix, el Govern pot aprovar l’alienació directa de béns immobles, qualsevol que en sigui el valor, que temporalment hagin de continuar utilitzant per a la prestació de serveis. El corresponent acord d’alienació d’aquests immobles pot autoritzar la formalització de contractes d’arrendament o arrendament financer d’aquests.
2. Dels expedients d’alienació de béns immobles de valor superior a 2.000.000.000 de pessetes, se n’ha de donar compte al Parlament.
Quinzena
Règim d’autonomia econòmica de les herències intestades
1. Es faculta el Govern per a establir que l’òrgan col·legiat dependent del Departament d’Economia, Finances i Planificació que intervingui en l’administració i la liquidació de les herències intestades en què hagi estat declarada hereva la Generalitat de Catalunya tingui règim d’autonomia econòmica.
2. El règim d’autonomia econòmica a què es refereix l’apartat 1 té per objecte gestionar tots els ingressos provinents del cabal relicte de cadascun dels causants intestats dels quals hagi estat declarada hereva la Generalitat.
3. L’òrgan responsable de la gestió del règim d’autonomia econòmica a què es refereix l’apartat 1 ha de presentar anualment al Departament d’Economia, Finances i Planificació la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica. Per decret del Govern s’ha de determinar la normativa que n’ha de regir la gestió.
Setzena
Adequació i reforma en immobles destinats a ús administratiu
Els projectes d’adequació per a la primera ocupació d’immobles destinats a ús administratiu adscrits a serveis dels departaments de la Generalitat i els seus organismes autònoms, i també els d’obres de reforma dels ja ocupats, amb un pressupost de licitació superior a 50.000.000 de pessetes, han de comptar, per a llur execució, amb un informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, tant en els aspectes qualitatius com quantitatius, que té caràcter de vinculant i que ha d’ésser emès en el termini d’un mes a comptar de la data de la seva sol·licitud.
Dissetena
Cessió d’immobles a l’associació Centre Obrer de la Sénia
1. Es desafecta del domini públic de la Generalitat i es cedeix gratuïtament a l’associació Centre Obrer de la Sénia, inscrita en el Registre d’Associacions de la Generalitat amb el número 1824, de la secció 1a del Registre de Tarragona en data 19 de febrer del 1990, el domini de tres finques situades al terme municipal de la Sénia, inscrites en el Registre de la Propietat d’Amposta núm. 2, al tom 3425 de l’arxiu, llibre 152 de la Sénia, finques 5120, 5431 i 5863. La cessió s’efectua amb la condició que les finques cedides siguin destinades a les activitats pròpies de l’associació cessionària, d’acord amb el seu objecte social. Si els béns cedits no es destinessin a l’ús previst o deixessin d’ésser destinats a finalitats d’utilitat pública o interès social, la cessió s’ha de considerar resolta i el bé reverteix a la Generalitat, la qual té dret a rebre, un cop feta la taxació pericial, el valor dels danys i del detriment experimentat per aquests.
2. Es faculta el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, formalitzi els documents necessaris perquè la cessió a què es refereix l’apartat 1 esdevingui efectiva.
Divuitena
Cessions de domini en matèria de temps lliure
1. S’autoritza el Govern a cedir gratuïtament, als ajuntaments on són situats, el domini dels béns immobles transferits a la Generalitat pel Reial decret 2688/80, del 4 de desembre, sobre transferències de serveis de l’Estat en matèria de l’Institut Social del Temps Lliure, quan la Generalitat o les seves entitats autònomes no considerin que calgui utilitzar-los, amb la tramitació prèvia establerta per la legislació patrimonial de la Generalitat. Les cessions de domini resten condicionades al compliment pel cessionari de l’obligació de destinar l’immoble a finalitats d’utilitat pública o d’interès social. L’incompliment d’aquesta condició comporta la resolució de la cessió, i els béns han de revertir en la Generalitat, la qual té dret a rebre, un cop feta la taxació pericial, el valor dels danys i el detriment experimentat per aquests.
2. Es faculta el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, faci els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què es refereix l’apartat 1.
Dinovena
Modificacions dels concerts educatius
S’autoritza el Departament d’Ensenyament a aprovar les modificacions dels concerts educatius necessàries per a aplicar els acords de centres en crisi i l’acord per a la implantació del nou sistema educatiu, signat amb les organitzacions patronals i sindicals representatives dels sectors de l’ensenyament privat i de l’educació especial.
Vintena
Pressupostos de les universitats catalanes
Prèviament a l’aprovació dels pressupostos de les universitats, el departament competent en matèria d’universitats i recerca ha d’elaborar la proposta de la despesa del personal funcionari docent i no docent, i la del personal contractat de les universitats que es financi amb càrrec al pressupost de la Generalitat, i l’ha d’elevar al Govern, amb l’informe previ del Departament d’Economia, Finances i Planificació, perquè l’autoritzi.
Vint-i-unena
Convenis amb les administracions locals per al finançament de centres docents
S’autoritza el conseller o consellera d’Ensenyament, amb l’informe previ vinculant del Departament d’Economia, Finances i Planificació, a subscriure convenis d’abast plurianual amb les administracions locals per col·laborar en el sosteniment del funcionament ordinari de centres docents de titularitat d’aquestes administracions que imparteixin ensenyaments dels regulats per la Llei orgànica 1/1990, del 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, o dels regulats per la Llei de l’Estat 14/1970, del 4 d’agost, general d’educació i finançament de la reforma educativa. Els esmentats convenis es regeixen per les clàusules que hi són incloses, les quals n’han de determinar també el règim de seguiment i control.
Vint-i-dosena
Afectació d’ingressos procedents de sancions en matèria de cinematografia
Els ingressos procedents de les sancions en matèria de cinematografia s’afecten al foment de la cinematografia. Els ingressos afectats són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents de la secció 07 (Departament de Cultura).
Vint-i-tresena
Cooperació al desenvolupament
El Govern ha de destinar un import total de 2.005.000.000 de pessetes a la cooperació al desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:
a) 805.000.000 de pessetes són consignats en la partida pressupostària 04.05.480.03.
b) 1.200.000.000 de pessetes corresponen a accions a fer en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, ja sigui directament des de diversos departaments i organismes autònoms de la Generalitat, o bé mitjançant el suport a entitats que actuen en aquest àmbit; s’entén que hi és inclòs l’ajut als damnificats per les inundacions de Moçambic. S’autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries, tot compensant l’import d’aquestes dotacions amb la minoració d’altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries previstes pels diferents departaments.
Vint-i-quatrena
Pla director d’inversions locals
1. Durant aquest exercici pressupostari, el Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de redactar un informe sobre totes les partides d’aquest pressupost destinades a entitats locals, indicant en cada cas la finalitat, els criteris i els procediments d’assignació o de distribució als ens locals destinataris d’aquestes partides i l’òrgan responsable de llur gestió.
2. Mitjançant la Comissió de Cooperació Local de Catalunya s’instrumenta la participació dels ens locals en la formulació dels programes de subvencions destinats a les seves inversions finançades amb càrrec a aquest pressupost. Les bases reguladores d’aquests programes han d’incorporar aquesta previsió en llur tramitació.
3. El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de crear i gestionar una base de dades, amb la informació necessària sobre la destinació i els beneficiaris dels recursos econòmics que les diferents administracions destinen a col·laborar amb els ens locals, mitjançant qualsevol tècnica de cooperació econòmica. Correspon al Govern regular-ne el funcionament.
4. L’informe al qual fa referència l’apartat 1 d’aquesta disposició i la base de dades que determina l’apartat 3 són actuacions orientades a l’elaboració del Pla director d’inversions locals.
Vint-i-cinquena
Programa de gestió dels residus municipals
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2000, ha de promoure la reducció de la producció de residus, la recollida separada de matèria orgànica i de fraccions reciclables i les plantes de tractament ecològic de la matèria orgànica, en el Programa de gestió dels residus municipals, de conformitat amb la Llei 6/1993 i amb la col·laboració dels ens locals.
Vint-i-sisena
Generació de crèdits per a ingressos procedents de l’alienació de béns adquirits mitjançant l’expropiació forçosa
D’acord amb l’article 44 del Decret legislatiu 9/94, del 13 de juliol, del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, els ingressos derivats dels expedients d’alienació i de cessió d’ús a títol onerós de béns adquirits mitjançant expropiació forçosa generen crèdits en els capítols d’operacions de capital del pressupost del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquests ingressos queden afectats a l’adquisició de terrenys necessaris per a l’execució d’infraestructures d’aquest Departament.
Vint-i-setena
Pla de recerca de la Generalitat 1997-2000
En el marc del Pla de recerca de la Generalitat 1997-2000, i amb l’autorització prèvia del Govern, es poden efectuar despeses d’abast plurianual per als programes de beques, ajuts i subvencions que s’hi incloguin.
Vint-i-vuitena
Afectació d’ingressos procedents de sancions en matèria d’activitats extractives
Els ingressos procedents de les sancions en matèria d’incompliment de les condicions de protecció del medi ambient en les activitats extractives s’afecten a la restauració de les activitats extractives finalitzades o abandonades. Els ingressos afectats són objecte de generació de crèdits en el pressupost de despesa de la secció 22 (Departament de Medi Ambient).
Vint-i-novena
Finançament d’inversions per al foment de l’ocupació
1. L’Institut Català de Finances pot incrementar la seva capacitat d’endeutament en un import màxim de 25.000.000.000 de pessetes, que s’ha d’aplicar a les actuacions incloses en el Pacte per a l’ocupació de Catalunya.
2. L’Institut Català del Crèdit Agrari pot incrementar la seva capacitat d’endeutament en un import màxim de 2.500.000.000 de pessetes, que s’ha d’aplicar a les actuacions incloses en el Pacte per a l’ocupació de Catalunya.
3. El Govern ha de potenciar el servei del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) dedicat a la mediació i a la recerca d’inversions privades a favor de les petites i mitjanes empreses.
Trentena
Pagament a la bestreta de les pensions per cessament en l’activitat agrària
S’autoritza el Govern a pagar a la bestreta tot l’import de les pensions de cessament anticipat de l’activitat agrària, a l’efecte de pal·liar el retard del cofinançament procedent del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Aquest pagament s’ha d’efectuar entre els dies 1 i 15 de cada mes.
Trenta-unena
Afectació d’ingressos procedents de llicències de caça i pesca
Els ingressos procedents de la recaptació de les taxes per a l’expedició de les llicències de caça i pesca s’afecten a la conservació d’aquests recursos i són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i del Departament de Medi Ambient.
Trenta-dosena
Programa d’ajut a les famílies
Dins les previsions pressupostàries per al 2000, el Govern ha d’establir mesures destinades a donar suport a les famílies.
Trenta-tresena
Gestió de les subvencions per adquisició d’habitatges
1. L’Institut Català del Sòl gestiona i abona directament les subvencions reconegudes pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques per mitjà dels Serveis Territorials d’Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge als adquirents d’habitatges de protecció oficial i preu taxat i de la rehabilitació, d’acord amb els decrets d’aplicació dels plans d’habitatge.
2. S’autoritza l’Institut Català del Sòl perquè contracti durant l’any 2000 operacions d’endeutament amb l’Institut Català de Finances, per un import màxim de 2.500.000.000 de pessetes destinades a finançar els pagaments indicats en l’apartat 1.
3. El Govern ha d’incloure en els pressupostos anuals les partides pressupostàries suficients per a transferir a l’Institut Català del Sòl l’import de les amortitzacions i els interessos meritats anualment per l’endeutament a què fa referència l’apartat 2.
Trenta-quatrena
Obres d’edificació
L’Institut Català del Sòl pot fer operacions d’endeutament de qualsevol modalitat, per finançar parcialment obres d’edificació que promogui per compte del Govern i d’acord amb aquest fins a un import màxim de 10.000.000.000 de pessetes. El Govern ha d’incloure en els pressupostos anuals les partides pressupostàries suficients per transferir a l’Institut Català del Sòl l’import de les amortitzacions i interessos meritats anualment per aquest endeutament.
Trenta-cinquena
Prioritat per a les empreses de menys de sis treballadors en les operacions de préstec
Dins el Pla per a l’ocupació, el Govern, mitjançant l’Institut Català de Finances, ha de donar prioritat, en les operacions de préstec, a les empreses de menys de sis treballadors.
Trenta-sisena
Pla de riscos laborals
Les actuacions que es derivin de l’aplicació de la Llei de l’Estat 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, han de comportar les corresponents transferències de crèdits a les partides pressupostàries específiques previstes a aquest efecte.
Trenta-setena
Ajudes socials als hemofílics afectats pels VHC
1. Es reconeix una ajuda social per un import de 5.000.000 de pessetes a les persones afectades d’hemofília o altres coagulopaties congènites, contaminades pel virus de l’hepatitis C com a conseqüència d’haver rebut transfusions sanguínies o tractaments amb concentrats de factors de coagulació en l’àmbit del sistema sanitari públic de Catalunya, que siguin residents a Catalunya, o en el cas que s’hagin mort, que hi hagin residit.
2. Per a accedir a les ajudes a què fa referència l’apartat 1, cal la renúncia prèvia a l’exercici de tota mena de reclamacions per contaminació VHC, contra qualsevol de les administracions públiques sanitàries, les seves autoritats i els professionals que hi prestin serveis. Així mateix, la persona interessada o els seus drethavents, en el cas que aquesta s’hagi mort, han de formalitzar una cessió de crèdit a favor del Tresor de la Generalitat de Catalunya pel que fa a l’ajuda social que l’Administració General de l’Estat els pugui reconèixer en compliment del que estableix l’article 80 de la Llei de l’Estat 55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social.
3. En cap cas no és acumulable la percepció d’ambdues ajudes. En el cas que l’Administració General de l’Estat, en compliment de la previsió continguda en l’article 80 de la Llei de l’Estat 55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social, reconegui als esmentats afectats pel VHC una ajuda social fins a l’import de 5.000.000 de pessetes, aquesta seria percebuda per la Generalitat d’acord amb la cessió de crèdit a què fa referència l’apartat 2.
4. El reconeixement de les ajudes s’ha de fer per resolució del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, amb l’informe previ favorable d’una comissió mixta constituïda per representats de l’Administració sanitària de Catalunya i de l’Associació d’Hemofílics de Catalunya, a l’efecte de certificar que les persones sol·licitants compleixen les condicions exigides.
Trenta-vuitena
Subrogació d’operacions d’endeutament autoritzades al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació
S’autoritza la subrogació de la companyia Difusió Digital, Societat de Telecomunicacions, SA, societat unipersonal, l’únic soci de la qual és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona, en el volum 31476, secció 1, full B-193994, en la posició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, respecte a les operacions d’endeutament autoritzades pels articles 31.8, 32.11 i 32.19 de la Llei 14/1996, de 29 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1996, pels articles 35.8, 36.10 i 36.19 de la Llei 19/1996, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’any 1997, i els articles 36.8 i 37.10 de la Llei 16/1997, de 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’any 1998, i se substitueix l’aval fins ara existent per un de nou a favor de l’esmentada entitat, en els termes i les condicions que aprovi el Govern.
Trenta-novena
Aplicació del Programa de desenvolupament rural
En l’àmbit d’aplicació del Programa de desenvolupament rural, un cop aprovada per la Comissió Europea l’assignació de fons del FEOGA-Garantia i per les línies d’ajut que s’hagin d’executar en l’exercici 2001, es poden tramitar anticipadament les convocatòries d’ajut de les mesures incloses en el Programa, si bé la resolució de concessió s’ha de produir en el moment en què es disposi del crèdit adequat i suficient.
Quarantena
Prolongació de la xarxa de metro a la Fira de Barcelona
El Govern ha de promoure, dins el Pla director d’infraestructures, la prolongació de la xarxa de metro fins a les instal·lacions de la Fira de Barcelona.
Quaranta-unena
Construcció del polígon industrial de l’Ametlla de Mar
El Govern ha de promoure, durant aquest exercici pressupostari, la construcció del polígon industrial de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
Quaranta-dosena
Millora de la carretera entre Amposta - Santa Bàrbara i Masdenverge
El Govern ha d’iniciar els estudis per tal de millorar la carretera entre Amposta - Santa Bàrbara i Masdenverge.
Quaranta-tresena
Millora de la carretera C-152, entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles
El Govern ha d’iniciar els estudis per tal de millorar la carretera C-152, entre els municipis de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles.
Quaranta-quatrena
Obres de millora de la carretera de Santa Bàrbara a Mas de Barberans
El Govern ha d’encarregar, dins el nou pla econòmic i financer de l’empresa pública GISA, les obres de millora de la carretera de Santa Bàrbara a Mas de Barberans.
Quaranta-cinquena
Obres de millora a la carretera entre Ulldecona i Vinallop
El Govern ha d’encarregar a l’empresa pública GISA, dins el nou Pla econòmic i financer, les obres de millora a la carretera entre Ulldecona i Vinallop.
Quaranta-sisena
Construcció de la ronda de Ponent, a Sant Feliu de Guíxols
El Govern ha de gestionar la construcció de la ronda de Ponent, dins el municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), mitjançant una actuació urbanística amb l’Ajuntament.
Quaranta-setena
Adequació dels accessos al Pla de Dalt, a Olot
El Govern ha d’encarregar a l’empresa pública GISA, dins el seu nou Pla econòmic i financer, la inversió per tal d’adequar els accessos al Pla de Dalt, dins el municipi d’Olot (Garrotxa), per un import de 200.000.000 de pessetes.
Quaranta-vuitena
Rehabilitació i millora del barri de la Mina, de Sant Adrià de Besòs
El Govern ha de destinar recursos per un import mínim de 500.000.000 de pessetes per tal de rehabilitar i millorar el barri de la Mina, del municipi de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).
Quaranta-novena
Obres de millora de la carretera GI-533 entre Girona i Santa Coloma de Farners
El Govern ha d’encarregar a l’empresa pública GISA, dins el seu nou Pla econòmic i financer, les obres de millora de la carretera GI-533 entre Girona i Santa Coloma de Farners.
Cinquantena
Estudi informatiu de les variants de Sant Quirze de Besora i Montesquiu
El Govern ha de tramitar l’estudi informatiu de les variants de Sant Quirze de Besora i Montesquiu.
Cinquanta-unena
Actuació en els habitatges de Nou Barris, a Barcelona, que tenen patologies constructives
El Govern ha d’actuar en tots els habitatges que tenen patologies constructives com l’aluminosi, al districte de Nou Barris, de la ciutat de Barcelona, complint el que estableix la Carta municipal, mitjançant la programació del Consorci d’Habitatge.
Cinquanta-dosena
Inici de les obres de la carretera C-142 entre Vielha i Vaquèira-Beret
El Govern ha d’iniciar les obres de la carretera C-142 entre Vielha i l’estació d’esquí de Vaquèira-Beret, a més a més de les variants de Vielha i Salardú.
Cinquanta-tresena
Construcció d’un tercer carril a la carretera de Solsona a Manresa, a Clariana de Cardener
El Govern ha d’iniciar, amb un estudi previ, les obres per a construir un tercer carril, de via lenta, a la carretera de Solsona a Manresa, a l’alçada del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès).
Cinquanta-quatrena
Millora de la cruïlla de la carretera C-240 amb l’accés a la urbanització Masies Catalanes, a Aldover
El Govern ha d’iniciar les obres de millora de la cruïlla de la carretera C-240 amb l’accés a la urbanització Masies Catalanes, al municipi d’Aldover (Baix Ebre), per un import de 8.000.000 de pessetes.
Cinquanta-cinquena
Obres de pavimentació i dels vials d’accés a les colònies Prat i Ponç, a Puig-reig
El Govern ha de promoure la inclusió en els plans comarcals de muntanya de les obres de pavimentació i dels vials d’accés a les colònies Prat i Ponç, del municipi de Puig-reig (Berguedà).
Cinquanta-sisena
Construcció d’una rotonda a l’entrada de Begur
El Govern ha de redactar el projecte per tal de construir una rotonda a l’entrada de la població de Begur (Baix Empordà).
Cinquanta-setena
Construcció d’un nou accés des d’Almatret fins a Riba-roja d’Ebre
El Govern ha d’iniciar els estudis per a construir un nou accés des d’Almatret fins a Riba-roja d’Ebre amb els fons Miner 2004/2005.
Cinquanta-vuitena
Obres de millora de la carretera T-313 de Cambrils a Montbrió del Camp
El Govern ha d’iniciar les obres de millora de la carretera T-313 de Cambrils a Montbrió del Camp, per un import de 190.000.000 de pessetes.
Cinquanta-novena
Construcció de la variant de Xerta
El Govern ha d’iniciar les obres de la variant de la carretera de Xerta (Baix Ebre), per un import de 419.000.000 de pessetes.
Seixantena
Construcció de la variant sud de Lleida
El Govern ha d’iniciar les obres de la variant sud de Lleida, per un import de 3.000.000.000 de pessetes.
Seixanta-unena
Obres de reforç de la carretera T-301, de Tortosa a Tivenys
El Govern ha d’iniciar les obres de reforç de la carretera T-301, de Tortosa a Tivenys, per un import de 30.000.000 de pessetes.
Seixanta-dosena
Millores de la carretera entre Tortosa i Ulldecona
El Govern ha d’encarregar a l’empresa pública GISA, dins el nou Pla econòmic i financer, les millores de la carretera entre Tortosa i Ulldecona.
Seixanta-tresena
Finançament i ampliació de la Fira de Barcelona
El Govern ha de promoure un acord amb totes les administracions implicades en la Fira de Barcelona per tal de millorar-ne el finançament i procedir a ampliar-la, i participar en aquest acord.
Seixanta-quatrena
Ampliació i remodelació integral dels jutjats d’Arenys de Mar
El Govern ha d’iniciar l’ampliació i la remodelació integral dels jutjats d’Arenys de Mar (Maresme), per un import de 930.000.000 de pessetes.
Seixanta-cinquena
Rehabilitació de l’edifici El Centre, de Castelló d’Empúries
El Govern ha de col·laborar amb el municipi de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) per tal de rehabilitar l’edifici El Centre, d’aquesta població, amb la finalitat de destinar-lo a les entitats agràries.
Seixanta-sisena
Rehabilitació del nucli antic de Pontons
El Govern ha de col·laborar amb el municipi de Pontons (Alt Penedès), per tal d’ajudar a la rehabilitació del nucli antic d’aquesta població.
Seixanta-setena
Rehabilitació del nucli antic de Valls
El Govern ha de promoure actuacions de renovació urbana amb la finalitat de rehabilitar el nucli antic de Valls (Alt Camp).
Seixanta-vuitena
Parc arqueològic de les mines neolítiques de Gavà
El Govern ha de promoure, amb un estudi previ, un conveni amb el municipi de Gavà (Baix Llobregat) per tal de fer un parc arqueològic de les mines neolítiques d’aquesta població.
Seixanta-novena
Projecte de millora de reg a la zona de la Xamora, a Valls
El Govern, mitjançant el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, ha d’encarregar la redacció del projecte de millora de reg per a reutilitzar les aigües residuals de la zona de la Xamora, al terme municipal de Valls (Alt Camp).
Setantena
Construcció d’un pont sobre el Besòs a Sant Adrià de Besòs
El Govern ha de promoure un conveni amb el municipi de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) per tal de construir un pont sobre el riu Besòs, a l’alçada de l’avinguda Eduard Maristany.
Setanta-unena
Rehabilitació del barri de Camps Blancs, a Sant Boi de Llobregat
El Govern ha de promoure un conveni de finançament amb el municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) per tal de rehabilitar el barri de Camps Blancs.
Setanta-dosena
Rehabilitació del Monestir de Sant Cugat del Vallès
El Govern ha de promoure un conveni de finançament amb el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) per tal de rehabilitar el Monestir d’aquesta població.
Setanta-tresena
Construcció d’una residència geriàtrica a Arbeca
El Govern ha de promoure, amb un estudi previ, un conveni de finançament amb el municipi d’Arbeca (Garrigues) per tal de construir-hi una residència geriàtrica.
Setanta-quatrena
Rehabilitació de l’edifici de La Igualadina Cotonera, a Igualada
El Govern ha de promoure, amb un estudi previ, un conveni de finançament amb el municipi d’Igualada (Anoia) per tal de millorar i rehabilitar l’edifici de La Igualadina Cotonera.
Setanta-cinquena
Finançament d’un dipòsit regulador per a l’abastament d’aigua a Sant Guim de Freixenet
El Govern ha de promoure un conveni de finançament amb el municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra) per tal de construir-hi un dipòsit regulador per a l’abastament d’aigua del municipi.
Setanta-sisena
Conservació i restauració de les fonts de Gelida
El Govern ha de promoure un conveni de finançament amb el municipi de Gelida (Alt Penedès) per tal de dur a terme les actuacions necessàries per a conservar i restaurar el conjunt de les fonts d’aquesta població.
Setanta-setena
Construcció d’un polígon industrial a Camarasa
El Govern ha de col·laborar, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en la construcció d’un polígon industrial a la població de Camarasa (Noguera).
Setanta-vuitena
Posada en marxa del polígon industrial de Santa Bàrbara
El Govern ha de promoure les actuacions de posada en marxa del polígon industrial del municipi de Santa Bàrbara (Montsià).
Setanta-novena
Dotació d’un fons per als comerços petits i mitjans de Catalunya
El Govern ha de dotar amb 2.000.000.000 de pessetes un fons per al petit i el mitjà comerç de Catalunya, provinent dels recursos de la Generalitat i d’altres figures tributàries.
Vuitantena
Construcció d’un alberg de joventut a Sitges
El Govern ha d’iniciar la construcció d’un alberg de joventut a la població de Sitges (Garraf).
Vuitanta-unena
Equipament d’un centre de dia a Sitges
El Govern ha de col·laborar en l’equipament d’un nou centre de dia a la població de Sitges (Garraf).
Vuitanta-dosena
Ampliació de la residència d’avis a Àger
El Govern ha de promoure, amb un estudi previ, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament d’Àger (Noguera), l’ampliació de la residència d’avis d’aquesta població.
Vuitanta-tresena
Reforma del CAP de Figueres
El Govern ha de reformar, durant l’exercici pressupostari actual, el Centre d’Atenció Primària (CAP) del municipi de Figueres (Alt Empordà).
Vuitanta-quatrena
Construcció d’una residència per a la gent gran a Sant Martí de Riucorb
El Govern ha de promoure el conveni per a construir una residència per a la gent gran i centre de dia, al municipi de Sant Martí de Riucorb (Urgell).
Vuitanta-cinquena
Construcció d’una residència per a la gent gran a Torregrossa
El Govern ha de promoure, amb un estudi previ, un conveni de finançament amb el municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell), per tal de construir una residència i centre de dia per a la gent gran.
Vuitanta-sisena
Finançament de les obres de remodelació del Centre Sant Medir, a Sant Cugat del Vallès
El Govern, mitjançant un conveni amb el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), ha de col·laborar amb el Centre Sant Medir, per a discapacitats psíquics, per a iniciar les obres de remodelació de l’edifici de l’esmentat centre.
Vuitanta-setena
Instal·lació d’un nou equip bàsic d’atenció primària a Mataró
El Govern ha de col·laborar amb el municipi de Mataró (Maresme) per tal d’instal·lar un nou equip bàsic d’atenció primària.
Vuitanta-vuitena
Construcció de noves places de residència assistida al barri de Balàfia, a Lleida
El Govern ha d’estudiar els tràmits d’acceptació d’un solar a la ciutat de Lleida per a construir-hi noves places de residència assistida al barri de Balàfia.
Vuitanta-novena
Construcció d’un centre de dia per a la gent gran a Palamós
El Govern ha de promoure, amb un estudi previ, un conveni de finançament per tal de construir un centre de dia per a la gent gran a la població de Palamós (Baix Empordà).
Norantena
Ampliació de la residència geriàtrica de Vielha
El Govern ha d’iniciar noves actuacions per tal d’ampliar la residència geriàtrica de la població de Vielha (Vall d’Aran).
Noranta-unena
Construcció d’una residència assistida al districte de Sants-Montjuïc, a Barcelona
El Govern ha d’iniciar les obres per a construir una residència assistida al districte de Sants-Montjuïc, a la ciutat de Barcelona.
Noranta-dosena
Construcció d’un nou CAP al districte de Sants-Montjuïc, a Barcelona
El Govern, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, ha d’iniciar els tràmits per tal de construir un nou centre d’atenció primària (CAP) al districte de Sants-Montjuïc.
Noranta-tresena
Construcció d’un centre de dia per a la gent gran al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona
El Govern, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, ha d’iniciar els tràmits per tal de construir un centre de dia per a la gent gran, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Noranta-quatrena
Construcció d’un centre de dia al Congrés, a Barcelona
El Govern ha de promoure un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per tal de construir un centre de dia al barri del Congrés.
Noranta-cinquena
Construcció d’un centre de dia a Sant Andreu, a Barcelona
El Govern ha d’iniciar les obres per tal de construir un centre de dia al districte de Sant Andreu, a la ciutat de Barcelona.
Noranta-sisena
Construcció d’un CAP al carrer Nou de la Rambla, a Barcelona
El Govern ha d’iniciar les obres per tal de construir un centre d’atenció primària (CAP) al carrer Nou de la Rambla, al districte de Ciutat Vella, a la ciutat de Barcelona.
Noranta-setena
Construcció d’un nou CAP al barri Llatí, a Santa Coloma de Gramenet
El Govern ha d’iniciar, dins el municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) les obres d’un nou centre d’atenció primària (CAP) al carrer Florència del barri Llatí.
Noranta-vuitena
Construcció d’una residència per a la gent gran a Gavà
El Govern, amb un estudi previ, ha d’iniciar les obres per a construir una residència per a la gent gran al municipi de Gavà (Baix Llobregat).
Noranta-novena
Construcció d’un centre de dia a Ripollet
El Govern ha de col·laborar en la promoció per tal de construir un centre de dia al municipi de Ripollet (Vallès Occidental).
Centena
Ampliació de l’ambulatori de Santa Perpètua de Mogoda
El Govern ha d’iniciar les obres d’ampliació de l’ambulatori del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).
Cent unena
Construcció d’un hospital de dia per a la gent gran a Santa Perpètua de Mogoda
El Govern ha de redactar els projectes per tal de construir un hospital de dia per a la gent gran a la població de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).
Cent dosena
Millores en l’equipament de l’Hospital Comarcal de Berga
El Govern ha d’executar les millores en equipaments de l’Hospital Comarcal del municipi de Berga (Berguedà).
Cent tresena
Construcció d’un centre d’atenció per a discapacitats a Santa Maria de Palautordera
El Govern ha de promoure un conveni per tal de construir un centre d’atenció per a discapacitats al municipi de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental).
Cent quatrena
Finançament del transport especial per als discapacitats físics
El Govern ha de crear un fons per a finançar el transport especial porta a porta destinat a discapacitats físics, perquè puguin accedir a la xarxa metropolitana de transport públic.
Cent cinquena
Sanejament i adequació dels marges del riu Mugueta a Castelló d’Empúries
El Govern ha d’emprendre les actuacions pertinents per al sanejament de la llera del riu Mugueta i l’adequació dels marges del riu a la població de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), per un import de 36.800.000 pessetes.
Cent sisena
Condicionament de l’espai fluvial al Pont de Suert
El Govern ha de condicionar l’espai fluvial a la població del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Cent setena
Millora de l’abastament d’aigua al Mas de la Riera, a Pontons
El Govern ha d’establir un conveni de finançament amb el municipi de Pontons (Alt Penedès), per tal de millorar l’abastament d’aigua en alta al Mas de la Riera.
Cent vuitena
Inici de les obres de la segona fase de la riera de Caldes, a Palau de Plegamans
El Govern ha d’iniciar les obres de la segona fase de la riera de Caldes, dins la població de Palau de Plegamans (Vallès Occidental).
Cent novena
Construcció d’una planta depuradora biològica al Pinell de Brai
El Govern ha d’iniciar la construcció d’una planta depuradora biològica al municipi del Pinell de Brai (Terra Alta).
Cent desena
Redacció del projecte de construcció de les obres de canalització del riu Sec, a Badia del Vallès
El Govern ha de redactar el projecte de construcció de les obres de la canalització del riu Sec, a la població de Badia del Vallès (Vallès Occidental).
Cent onzena
Urbanització del torrent Malet, a Premià de Mar
El Govern ha d’iniciar les obres de la urbanització del torrent Malet, dins la població de Premià de Mar (Maresme), per un import de 300.000.000 de pessetes.
Cent dotzena
Inici de les obres per a la portada d’aigua a Masquefa i Igualada
El Govern ha d’iniciar les obres per a la portada d’aigua a les poblacions de Masquefa i Igualada (Anoia).
Cent tretzena
Primera fase de les obres al riu Anoia, entre Igualada i Santa Margarida de Montbui
El Govern ha d’emprendre la primera fase de les obres al riu Anoia, al tram entre Igualada i Santa Margarida de Montbui (Anoia).
Cent catorzena
Execució del projecte de construcció de les obres de la riera de Clarà, a Argentona
El Govern ha d’executar el projecte de construcció de les obres de la riera de Clarà, al tram del cementiri Nou, dins la població d’Argentona (Maresme).
Cent quinzena
Obres de connexió en alta dels col·lectors d’urbanitzacions de Corbera de Llobregat
El Govern ha d’iniciar les obres de connexió en alta dels col·lectors de diferents urbanitzacions del municipi de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), per un import de 280 milions de pessetes.
Cent setzena
Abastament d’aigua de Sant Pere de Vilamajor
El Govern ha d’iniciar les obres per a proveir la població de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) amb aigua procedent del riu Ter, per un import de 60.000.000 de pessetes.
Cent dissetena
Condicionament del tram fluvial urbà de Sant Llorenç Savall
El Govern ha d’iniciar les obres de condicionament del tram fluvial urbà del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), per un import de 3.500.000 pessetes.
Cent divuitena
Canalització del riu Ondara, a Barbens
El Govern ha d’iniciar les obres de canalització del riu Ondara al seu pas per la població de Barbens (Pla d’Urgell).
Cent dinovena
Planta depuradora a Rialp
El Govern ha d’iniciar les obres d’una planta depuradora al municipi de Rialp (Pallars Sobirà).
Cent vintena
Construcció de nous col·lectors i d’una planta depuradora a Cànoves i Samalús
El Govern ha de redactar els projectes per a les obres de nous col·lectors i d’una planta depuradora al municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental).
Cent vint-i-unena
Tractament del mosquit al Baix Ebre i al Montsià
El Govern ha d’augmentar fins a 40.000.000 de pessetes la dotació per tal d’afrontar les actuacions necessàries per a tractar el mosquit a la zona del Baix Ebre i del Montsià.
Cent vint-i-dosena
Execució de les obres del canal Segarra-Garrigues
El Govern ha de garantir les dotacions econòmiques que figurin en els convenis de finançament entre el Govern de l’Estat i la Generalitat per a executar les obres del canal Segarra-Garrigues.
Cent vint-i-tresena
Inici d’obres de millora al col·legi públic de Vilamalla
El Govern ha d’iniciar les obres de reparació, ampliació i millora (RAM) al col·legi públic del municipi de Vilamalla (Alt Empordà).
Cent vint-i-quatrena
Construcció d’un auditori municipal a Girona
El Govern ha de redactar els projectes pertinents per tal de construir un auditori municipal a la ciutat de Girona.
Cent vint-i-cinquena
Construcció d’un centre cívic a Badia del Vallès
El Govern ha d’iniciar les obres per tal de construir un centre cívic a la població de Badia del Vallès (Vallès Occidental), per un import de 250.000.000 de pessetes.
Cent vint-i-sisena
Construcció d’un col·legi públic a Vielha
El Govern ha d’estudiar les possibilitats de construir un nou col·legi públic al municipi de Vielha (Vall d’Aran).
Cent vint-i-setena
Protecció de la llengua romaní
El Govern, dins les seves actuacions per tal de garantir la pluralitat lingüística, ha d’emprendre accions de protecció de la llengua romaní.
Cent vint-i-vuitena
Ampliació del CEIP Dolors Almeda, a Cornellà de Llobregat
El Govern ha d’encarregar, dins el proper Pla econòmic i financer de l’empresa pública GISA, les obres d’ampliació del CEIP Dolors Almeda, dins el municipi de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).
Cent vint-i-novena
Ampliació a l’ESO de l’institut Les Fonts de Glorieta, a Aldover
El Govern ha de redactar els projectes per tal d’iniciar les obres d’adequació de l’institut Les Fonts de Glorieta a dues noves línies d’ensenyament secundari obligatori (ESO) al municipi d’Aldover (Baix Ebre).
Cent trentena
Construcció d’una casa de colònies a Aldover
El Govern ha d’iniciar la construcció d’una casa de colònies al municipi d’Aldover (Baix Ebre).
Cent trenta-unena
Trasllat de les aules del CEIP Maria Garcia Cabanes, a l’Aldea
El Govern ha d’iniciar les obres de trasllat de les aules del CEIP Maria Garcia Cabanes, al municipi de l’Aldea (Baix Ebre), per un import de 60.000.000 de pessetes.
Cent trenta-dosena
Millora del CEIP Sant Salvador, a Godall
El Govern ha d’iniciar les obres de millora del CEIP Sant Salvador, al municipi de Godall (Montsià), per un import de 3.100.000 pessetes.
Cent trenta-tresena
Construcció d’un local social a Olèrdola
El Govern ha de promoure amb l’Ajuntament d’Olèrdola (Alt Penedès) les obres per tal de construir un local social.
Cent trenta-quatrena
Millores dels equipaments de l’IES Alexandre Satorras, a Mataró
El Govern ha d’iniciar les millores dels equipaments de l’IES Alexandre Satorras, al municipi de Mataró (Maresme).
Cent trenta-cinquena
Recursos per a l’Institut d’Estudis Catalans
El Govern ha d’assegurar uns recursos mínims de 400.000.000 de pessetes a l’Institut d’Estudis Catalans.
Cent trenta-sisena
Transferències al Consell Nacional de la Joventut
El Govern ha de garantir transferències per un import mínim de 35.000.000 de pessetes al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
Cent trenta-setena
Actuacions inversores i de qualitat de les universitats
El Govern ha de promoure l’assignació de recursos addicionals per un valor mínim de 1.500.000.000 de pessetes per a actuacions inversores i de qualitat de les universitats catalanes, i de 500.000.000 de pessetes per a la Universitat de Barcelona.
Cent trenta-vuitena
Millora de determinats àmbits del centre penitenciari de Girona
El Govern ha d’iniciar les obres necessàries per tal de millorar determinats àmbits del centre penitenciari de la ciutat de Girona.
Cent trenta-novena
Coordinació de les empreses públiques Gestió d’Infraestructures, SA i Regs de Catalunya, SA
El Govern, amb l’objectiu de coordinar les empreses públiques Gestió d’Infraestructures, SA i Regs de Catalunya, SA, ha d’establir les polítiques necessàries per tal d’evitar duplicacions i optimitzar-ne el recursos.
Cent quarantena
Potenciació de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya
El Govern ha de potenciar l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya com a instrument d’una política catalana d’innovació tecnològica.
Cent quaranta-unena
Ajuts a les petites i les mitjanes empreses que contractin treballadors segons uns requisits determinats
El Govern ha de promoure ajuts a les petites i les mitjanes empreses de Catalunya que contractin treballadors que compleixin els requisits següents: persones demandants de primer lloc de treball, persones aturades que faci més d’un any que estiguin inscrites al Servei Català de Col·locació, persones més grans de quaranta anys, persones menors de vint-i-cinc anys i persones discapacitades.
Cent quaranta-dosena
Increment dels ajuts a les empreses que incorporin nous elements tecnològics
El Govern ha d’incrementar els ajuts a totes les petites i les mitjanes empreses que accedeixin a incorporar nous elements tecnològics. Aquests ajuts han d’incloure totes les actuacions que facin les empreses en aquest sentit.
Cent quaranta-tresena
Ajuts per al finançament de totes les activitats exportadores de les petites i les mitjanes empreses
El Govern ha d’incrementar els ajuts per al finançament de totes les activitats exportadores de les petites i les mitjanes empreses.
Cent quaranta-quatrena
Execució dels pagaments en els terminis fixats per la Llei
El Govern ha de dur a terme les actuacions per tal que els pagaments s’executin, en els terminis fixats per la Llei de l’Estat 13/1995, de contractes de les administracions públiques.
Cent quaranta-cinquena
Dotacions dels serveis d’urgència dels hospitals
El Govern, mitjançant el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ha d’incrementar les dotacions de personal i les instal·lacions dels serveis d’urgències dels hospitals de Catalunya.
Cent quaranta-sisena
Ampliació de les subvencions destinades a la promoció, l’organització i la rehabilitació d’habitatges
El Govern ha d’ampliar les subvencions destinades a la promoció, l’adquisició i la rehabilitació d’habitatges.
Cent quaranta-setena
Augment de les línies d’ajut a les persones que tenen a llur càrrec persones grans amb necessitats especials
El Govern, mitjançant el Departament de Benestar Social, ha d’augmentar les línies d’ajut a les persones que tenen a llur càrrec persones grans amb necessitats especials.
Cent quaranta-vuitena
Finalització de la reforma de l’atenció primària
El Govern, mitjançant el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ha d’emprendre l’elaboració d’un pla d’inversions per a finalitzar la reforma de l’atenció primària.
Cent quaranta-novena
Remodelació i modernització dels hospitals de l’Institut Català de la Salut
El Govern, mitjançant el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ha d’emprendre i aplicar un pla de remodelació i modernització dels hospitals de l’Institut Català de la Salut.
Cent cinquantena
Programa per a incrementar l’atenció sociosanitària a domicili
El Govern, mitjançant el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ha d’emprendre l’elaboració d’un programa per a incrementar l’atenció sociosanitària a domicili.
Cent cinquanta-unena
Línies d’ajut per a l’atenció de fisioteràpia, psicomotricitat i logopèdia
El Govern ha de garantir les línies d’ajuts per tal de cobrir les despeses d’atenció de fisioteràpia, psicomotricitat i logopèdia.
Cent cinquanta-dosena
Convenis de cooperació amb associacions i fundacions que ajuden les persones amb discapacitats
El Govern ha d’incrementar les subvencions per a la formalització de convenis de cooperació amb associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre que ajuden les persones amb discapacitats.
Cent cinquanta-tresena
Dotacions per a millorar el transport sanitari
El Govern, mitjançant el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ha d’incrementar les dotacions pressupostàries destinades a millorar el transport sanitari a Catalunya
Cent cinquanta-quatrena
Aplicació del III Pla d’actuacions per a la igualtat d’oportunitats per a les dones
El Govern, en compliment de la Moció 117/V, ha de dotar els departaments competents dels recursos per a afrontar la plena aplicació del III Pla d’actuacions per a la igualtat d’oportunitats per a les dones.
Cent cinquanta-cinquena
Supressió de barreres arquitectòniques als centres d’ensenyament infantil, de primària i de secundària
El Govern ha d’incrementar progressivament els recursos destinats a la supressió de barreres arquitectòniques, en especial en els centres d’ensenyament infantil, de primària i de secundària.
Cent cinquanta-sisena
Pla d’inserció sociolaboral de persones amb discapacitat
El Govern ha d’elaborar un pla d’inserció sociolaboral de persones amb discapacitats a l’Administració de la Generalitat que inclogui un catàleg de llocs de treball susceptibles de ser proveïts per persones amb discapacitats segons el grau i la tipologia per complir els principis d’integració al treball establerts per la Llei de l’Estat 13/1982, del 7 d’abril, d’integració social de minusvàlids, i pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. Amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l’Administració de la Generalitat sigui proveïda per persones amb disminució es reserva un 5% de les places previstes en l’oferta pública d’ocupació. Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 5%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l’exercici pressupostari del 2000 perquè siguin proveïdes per persones amb disminució.
Cent cinquanta-setena
Recursos per a la Fundació Pública municipal per a l’Ensenyament Universitari a Vic
El Govern ha de promoure les accions conduents a dotar d’uns recursos mínims de 500.000.000 de pessetes per a inversions a la Fundació Pública Municipal per a l’Ensenyament Universitari a Vic.
Cent cinquanta-vuitena
Ajuts a les famílies
El Govern ha d’ampliar l’ajut, dotat amb 60.000 pessetes per família i any, per a les famílies amb infants fins a tres anys que tinguin uns ingressos ponderats no superiors a 3.500.000 pessetes anuals. Aquests ajuts s’han d’incrementar anualment segons l’IPC.
Cent cinquanta-novena
Dotació a la Fundació Abadia de Montserrat
El Govern ha de garantir, durant l’exercici pressupostari del 2000, una dotació de 200.000.000 de pessetes a la Fundació Abadia de Montserrat, per a fer millora d’obres.
Cent seixantena
Presentació d’un projecte de llei sobre una nova llei del sòl a Catalunya
El Govern, abans del 31 de desembre del 2000, ha de presentar al Parlament un projecte de llei sobre una nova llei del sòl a Catalunya.
Disposicions finals
Primera
Pròrroga de disposicions
Es prorroga per a l’exercici del 2000 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.
Segona
Grans superfícies comercials
Abans del 31 de desembre d’enguany, el Govern ha de presentar al Parlament l’estudi i, si escau, el projecte de llei corresponent sobre l’establiment d’un tribut que repercuteixi les despeses i les inversions originades per les grans superfícies comercials.
Tercera
Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives
S’autoritza el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el pressupost.
Quarta
Imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat
Les despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat s’han d’imputar als crèdits autoritzats per aquesta Llei. En el supòsit que en el pressupost prorrogat no figuri el mateix concepte que en el pressupost per al 2000 o que els crèdits consignats en aquest siguin inferiors als prorrogats, el Departament d’Economia, Finances i Planificació ha de determinar el concepte pressupostari a què s’ha d’imputar la despesa autoritzada.
Cinquena
Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 19 de maig de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Artur Mas i Gavarró
Conseller d’Economia, Finances i Planificació
Annex
a l’article 1.10 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000
| Pressupost d’explotació | |
Pressupost de capital | |
|
| Empreses | Recursos | Dotacions | Recursos | Dotacions |
| Turisme Juvenil de Catalunya, SA | 1.493.401.623 | 1.493.401.623 | 258.001.000 | 258.001.000 |
| Agència de Patrocini i Mecenatge, SA | 131.100.000 | 131.100.000 | 157.000.000 | 157.000.000 |
| Teatre Nacional de Catalunya, SA | 1.899.007.000 | 1.899.007.000 | 225.000.000 | 225.000.000 |
| Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA | 224.785.500 | 224.785.500 | 156.000.000 | 156.000.000 |
| Túnels i Accessos de Barcelona, SAC | 3.257.460.000 | 3.257.460.000 | 1.553.249.000 | 1.553.249.000 |
| Gestió d’Infraestructures, SA | 5.586.563.000 | 5.586.563.000 | 92.453.383.166 | 92.453.383.166 |
| Regs de Catalunya, SA | 584.762.000 | 584.762.000 | 8.758.228.666 | 8.758.228.666 |
| Equacat, SA | 165.000.000 | 165.000.000 | 47.150.000 | 47.150.000 |
| Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA | 1.434.458.000 | 1.434.458.000 | 875.000 | 875.000 |
| Túnel del Cadí, CESA | 2.364.009.000 | 2.364.009.000 | 653.074.000 | 653.074.000 |
| Administració, Promoció i Gestió, SA | 7.253.331.805 | 7.253.331.805 | 57.000.000 | 57.000.000 |
| Promotora d’Exportacions Catalanes, SA | 76.100.000 | 76.100.000 | 0 | 0 |
| Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA | 350.000.000 | 350.000.000 | 400.000.000 | 400.000.000 |
| Eficiència Energètica, SA | 65.000.000 | 65.000.000 | 299.000.000 | 299.000.000 |
| Sanejament Energia, SA | 38.918.932 | 38.918.932 | 190.000.000 | 190.000.000 |
| Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta, SA | 332.824.000 | 332.824.000 | 4.800.000 | 4.800.000 |
| Forestal Catalana, SA | 1.537.000.000 | 1.537.000.000 | 313.200.000 | 313.200.000 |
| Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA | 14.955.000 | 14.955.000 | 0 | 0 |
| Sistema d’Emergències Mèdiques, SA | 1.439.248.426 | 1.439.248.426 | 125.000.000 | 125.000.000
|
Correcció d'errades 
