LLEI 22/2002, de 12 de juliol, de confraries de pescadors.
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La pesca costanera a Catalunya s’organitza a l’entorn de les confraries de pescadors, institucions amb una profunda tradició històrica que són les entitats associatives successores dels pòsits de pescadors i de les antigues associacions i gremis de marejants, navegants i pescadors, molt vives en el sector pesquer, del qual són, també, un òrgan de participació democràtic conjunt dels diversos sectors, arts i activitats extractives i productives d’un mateix àmbit territorial.
L’antiguitat d’aquest model associatiu, la seva permanència en el temps i la seva capacitat d’adaptació han donat a aquestes entitats el valor representatiu que tenen actualment.
L’activitat associativa del sector pesquer català gira fonamentalment al voltant de les confraries. Llur àmbit d’actuació cobreix tot el litoral de Catalunya i en formen part tots els professionals del sector pesquer extractiu català, tant els armadors com els treballadors.
Les confraries són institucions de vertebració del sector pesquer i d’interlocució amb l’Administració, de la qual són entitats col·laboradores i en reben la tutela; organitzen, dins el marc legal, els sistemes de producció de llurs afiliats, i són les titulars de les llotges pesqueres en règim de concessió administrativa. Poden arribar a cobrir tots els serveis que requereixen els pescadors per a desenvolupar llur activitat, sens perjudici de la funció que pertoca als sindicats i a d’altres associacions.
Aquesta Llei, dictada d’acord amb l’article 9.21 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre pòsits, eleva a la màxima jerarquia normativa l’estructura organitzativa i estatutària de la qual les confraries ja s’han dotat al llarg dels anys, i en reforça així la permanència, ja que llur existència i representativitat mateixes indiquen que el model funciona.
El capítol I d’aquesta Llei regula la naturalesa, les funcions i l’àmbit territorial de les confraries de pescadors, i una de les principals novetats que s’hi introdueix, atesa llur condició de corporacions de dret públic, és que puguin exercir funcions delegades per l’Administració. La Llei, atenent els principis que actualment guien les administracions públiques, d’acostament progressiu de la gestió als administrats, propicia que les confraries puguin actuar com a oficina pública de l’Administració de la Generalitat, i permet així que els pescadors resolguin una part important de les necessàries relacions administratives en llur pròpia corporació. Aquesta Llei dóna un pas més en el procés d’externalització de les funcions de la Generalitat.
El principi de subsidiarietat és present en tot l’articulat de la Llei i es tradueix en la possibilitat que l’Administració delegui en les confraries de pescadors actuacions que fins ara li pertanyien. En aquest sentit, la Llei permet un avenç progressiu, no només en mantenir la definició de les confraries com a corporacions de dret públic col·laboradores de l’Administració, sinó també en fer possible que exerceixin, per delegació, competències que fins ara eren exclusives de les administracions i, per conveni, en prestin serveis concrets.
Les noves necessitats del sector pesquer, tant en el camp extractiu com en el comercialitzador, requereixen que hom disposi d’informació sobre uns serveis que són d’impossible obtenció a títol individual i aconsellen que les confraries de pescadors puguin assumir aquesta funció. Per aquest motiu, la Llei possibilita que les confraries es converteixin també en entitats que ofereixen serveis integrals al sector pesquer.
Un altre aspecte innovador és el que introdueix l’article 5, que estableix la possibilitat que les confraries de pescadors puguin constituir voluntàriament, dins llur estructura, una unitat de producció i comercialització amb un funcionament diferenciat de la resta, i que doni compliment als requeriments que estableix el Reglament CE 104/2000, del 14 de desembre, per a les organitzacions de productors. La creació d’aquesta unitat ha de permetre atorgar a les confraries el reconeixement com a organitzacions de productors.
La constitució de les organitzacions de productors dins l’estructura mateixa de les confraries de pescadors ha de fer possible disposar de serveis comuns, amb el consegüent abaratiment de despeses, ha d’ésser un incentiu per a la major implicació dels pescadors en la comercialització de llurs productes, ha de permetre gaudir dels beneficis que la reglamentació europea reserva a les organitzacions de productors i ha de tenir encara un valor afegit, que és el de no entrebancar la vertebració del sector i la seva interlocució.
El capítol II regula la fusió, la dissolució, la supressió i la nova creació de les confraries de pescadors i n’estableix l’organització i els òrgans de representació, amb el manteniment del model que hi ha actualment, que és format per la junta general, el capítol i el patró o patrona major, i les funcions que corresponen a cadascun d’aquests òrgans i al secretari o secretària.
El capítol III fa una relació detallada dels drets i les obligacions dels membres de les confraries, que recull bàsicament el dret de tots els membres de participar activament en totes les actuacions de la confraria i la possibilitat de qualsevol membre d’elegir i ésser elegit per als seus llocs de representació. També, com a contrapartida, fa esment de la necessària regulació que han de fer els estatuts socials sobre el règim disciplinari aplicable en els casos d’incompliment de les obligacions establertes.
La vertebració del sector pesquer ha de disposar d’estructures associatives fortes que tendeixin a la seva agrupació. Per aquest motiu, el capítol IV aposta clarament per la necessària agrupació de les confraries de pescadors a l’entorn de les federacions territorials, i la d’aquestes en la catalana, com a camí d’enfortiment d’aquestes agrupacions, per a evitar les disfuncions que pot provocar una ordenació inadequada.
La transparència, l’objectivitat i l’establiment de les garanties suficients de procediment són, juntament amb el dret de sufragi universal, lliure, directe, igual i secret, els pilars bàsics de qualsevol procés electoral. El capítol V determina d’una manera objectiva, mitjançant l’establiment d’una fórmula matemàtica, la representativitat de les diferents modalitats de pesca en els òrgans de govern de les confraries de pescadors, atenent el nombre de membres de la modalitat i la seva importància econòmica, sempre respectant la representació paritària entre empresaris i treballadors.
L’administració electoral s’encomana a un comitè i a una mesa electoral per cada confraria i federació, integrats únicament i exclusivament per membres del sector, sobre els quals recau tot el procés electoral, i a una junta electoral única per a tot Catalunya, amb funcions de supervisió, integrada bàsicament per membres del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, com a òrgan tutelar de les confraries.
El capítol VI regula el personal de les confraries, que és de caràcter laboral, i el capítol VII, atesa la personalitat jurídica de les confraries de pescadors com a corporacions de dret públic, en regular els recursos econòmics, estableix que la Llei mateixa en determini la gestió pressupostària.
La tutela que l’Administració exerceix sobre les confraries es concreta mitjançant el control comptable que es porta a terme sota les directives de la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.
Les llotges pesqueres garanteixen els controls dels desembarcaments, les talles mínimes del peix, la seva idoneïtat per al consum com a conseqüència de l’estat sanitari correcte, la primera venda i l’etiquetatge. És per aquestes raons i d’altres d’històriques i socials que la Llei considera com a mèrit a favor de les confraries de pescadors la concessió de les llotges pesqueres.
Finalment, el capítol VIII garanteix la seguretat jurídica necessària per als tercers que es relacionen amb les confraries de pescadors mitjançant la creació d’un registre administratiu on se n’han d’inscriure els actes de constitució, els estatuts i llurs modificacions i els membres que n’integren els òrgans de govern.
Capítol I
Naturalesa, funcions i àmbit territorial
Article 1
Naturalesa
Les confraries de pescadors de Catalunya, constituïdes com a corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, tenen personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar per al compliment de llurs finalitats, exerceixen la representació del sector pesquer, sens perjudici del que pugui correspondre a altres ens associatius, i actuen en els àmbits territorials respectius com a òrgans de consulta i col·laboració amb les administracions públiques, amb l’objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.
Article 2
Normes d’aplicació
1. Les confraries de pescadors es regeixen per aquesta Llei, per les normes reglamentàries que la desenvolupin i per llurs respectius estatuts.
2. Les confraries de pescadors estan subjectes a la tutela de la Generalitat, que l’exerceix per mitjà del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. La dita tutela comprèn el control de la legalitat dels actes referents a la constitució, l’organització i el procediment electoral, i també dels actes que impliquen l’exercici de funcions públiques per part de les confraries. Tots aquests actes són susceptibles de revisió en via administrativa, d’acord amb el que disposen aquesta Llei, la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, del 13 de gener, i la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu de l’Administració de la Generalitat.
3. Les confraries de pescadors estan dotades d’autonomia per a la gestió de llurs interessos i llurs recursos propis i llur actuació està sotmesa al dret privat.
Article 3
Estatuts
1. Els estatuts de les confraries de pescadors han de regular, com a mínim, els aspectes següents:
a) La denominació.
b) L’àmbit territorial.
c) El domicili.
d) Els requisits per a adquirir la condició de membres de la confraria.
e) Els drets i les obligacions de llurs membres i llur règim disciplinari.
f) Els òrgans rectors, llur funcionament i el quòrum per a la presa de decisions.
g) El règim electoral, en tot allò que no és regulat expressament per aquesta Llei ni per les disposicions que la desenvolupin.
h) El règim econòmic i comptable.
i) El patrimoni i els recursos previstos.
j) Les causes i el procediment de fusió i dissolució, i també la destinació final de llur patrimoni, que ha de revertir en accions d’interès social dins l’àmbit de la confraria dissolta. En aplicació d’aquesta reversió, i mentre el patrimoni no s’extingeixi, aquest s’ha d’adscriure a la federació territorial de la qual formava part la confraria, a efectes de custòdia.
2. Els estatuts han d’ésser ratificats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i llur inscripció posterior al Registre establert per l’article 44 en determina l’eficàcia jurídica.
Article 4
Funcions
1. Són funcions de les confraries de pescadors com a entitats col·laboradores de l’Administració:
a) Actuar com a òrgans consultius de l’Administració en totes les qüestions que afecten el sector pesquer.
b) Establir un règim disciplinari en llurs estatuts.
c) Emetre informe previ en relació amb les disposicions de caràcter general que regulen la pesca quan afecten els àmbits territorials respectius.
d) Elevar informes i propostes a l’Administració sobre les matèries que són objecte de llur competència.
e) Vetllar, en els àmbits territorials respectius, pel compliment de l’obligació de desembarcament als ports i de venda a la llotja de totes les captures, i també pel compliment de la normativa vigent en matèria de pesca i de comercialització fins a la primera venda.
f) Actuar com a oficina pública de l’Administració quan així s’estableixi mitjançant delegació de competències, conveni de prestació de serveis o qualsevol altra figura jurídica, en assumptes que afectin el sector pesquer.
g) Confeccionar les estadístiques de captura i venda d’acord amb les instruccions del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
h) Les altres funcions que l’Administració els delegui.
2. Són funcions de les confraries de pescadors en l’àmbit de les activitats pesqueres i assistencials, de foment i de comercialització:
a) Elaborar normes internes de regulació de l’activitat pesquera dins el marc legal vigent. Aquests acords han d’ésser notificats al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
b) Informar llurs membres sobre els ajuts, els programes, les obligacions i la normativa que els afecta.
c) Sotmetre a l’Administració competent, per a llur consideració i aprovació, si s’escau, propostes de plans de pesca amb la finalitat d’equilibrar els recursos marins vius, els mitjans de reproducció i les captures i afavorir la pesca sostenible.
d) Planificar les activitats que tendeixen a incrementar la rendibilitat de l’esforç pesquer per mitjà de l’explotació racional dels recursos i la millora de les condicions de treball.
e) Donar la cobertura necessària a les exigències de comercialització de les captures amb la millora dels sistemes organitzatius en benefici de les confraries mateixes i de llurs afiliats, i també dels consumidors.
f) Afavorir la formació cultural i professional de llurs membres i facilitar-los el coneixement de la tecnologia adequada en cada cas.
g) Promoure els serveis necessaris per a aconseguir la major eficàcia en el desenvolupament de les activitats pesqueres.
h) Afavorir la creació d’empreses, associacions o cooperatives amb professionals del sector, amb la possibilitat de participar-hi.
i) Promoure la creació de serveis socials, recreatius, culturals o anàlegs per a llurs membres.
j) Impulsar i tutelar processos associatius interns o externs, i formalitzar acords interprofessionals amb altres organitzacions i empreses, amb la finalitat d’aconseguir eficàcia i rendibilitat en l’activitat pesquera i més participació en els processos de transformació i comercialització dels productes pesquers.
k) Les altres funcions que els atribueixin llurs estatuts o l’ordenament jurídic.
Article 5
Organitzacions de productors
1. Les confraries de pescadors poden crear dins llur estructura interna una unitat de producció i comercialització, que es constitueix per la lliure iniciativa dels productors que integren la confraria en la forma que es determini per reglament.
2. La creació de la unitat definida per l’apartat 1 requereix l’acord majoritari dels membres de la junta general. La unitat de producció i comercialització ha de comptar amb òrgans diferenciats i les seves normes específiques de funcionament, que també han d’ésser ratificades per la junta general.
3. La creació de la unitat de producció i comercialització permet sol·licitar el reconeixement de les confraries de pescadors com a organitzacions de productors.
Article 6
Membres
1. Poden ésser membres de les confraries de pescadors les persones físiques o jurídiques que desenvolupen l’activitat pesquera professional, empresarial o laboral en l’àmbit territorial de la confraria, i en el cas dels armadors i del personal laboral que en depèn, els que tinguin el port base autoritzat en l’àmbit de la confraria corresponent.
2. La condició de membre d’una confraria de pescadors s’adquireix, havent presentat la sol·licitud corresponent, per l’acord favorable del capítol, segons el que disposin els estatuts de la confraria. Les persones físiques o jurídiques a les quals no els hagi estat acceptada la sol·licitud poden presentar recurs davant el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, sens perjudici de les altres accions administratives i jurídiques pertinents.
3. La pèrdua de la condició de membre d’una confraria de pescadors es produeix per cessament en l’activitat professional, defunció, baixa voluntària o expedient de separació acordat per l’òrgan de govern corresponent, d’acord amb els estatuts de la confraria.
4. No obstant el que estableix l’apartat 3, la condició de membre de la confraria es manté en els períodes d’inactivitat motivats per les aturades temporals aprovades per l’autoritat corresponent, i també en els supòsits d’exercici de càrrecs o tasques de representació política o sindical.
5. Els estatuts de cada confraria de pescadors han de regular la relació que hi mantenen els pensionistes que n’havien estat membres de ple dret. Els pensionistes no poden ésser ni electors ni elegibles, llevat dels que tinguin la condició d’armadors, propietaris o usufructuaris d’una empresa pesquera membre de la confraria, que ho són per aquesta condició, i els casos específics que estableixin els estatuts, d’acord amb la normativa general vigent.
Article 7
Àmbit territorial
L’àmbit territorial de les confraries de pescadors és el que determinen llurs estatuts, sens perjudici de les activitats que puguin portar a terme en un àmbit superior en defensa de llur activitat i dels processos de comercialització. No poden coincidir dues confraries en el mateix àmbit territorial. Pel que fa a la modificació de l’àmbit territorial, cal seguir el procediment establert per l’article 9.1.
Article 8
Acords de col·laboració
Les confraries de pescadors poden acordar entre elles la gestió de serveis comuns o fer propostes conjuntes per a la defensa de llurs interessos generals, sense que això hagi d’implicar la fusió de les confraries que ho acordin. En tot cas, els dits acords de col·laboració s’han d’adoptar per majoria simple dels membres de la junta general de cada confraria.
Capítol II
Constitució
Secció primera
Fusió, dissolució, supressió i nova creació
Article 9
Requisits
1. La modificació de l’àmbit territorial o la fusió de confraries de pescadors requereix l’acord de les dues terceres parts de les juntes generals respectives i l’informe previ favorable de la federació territorial corresponent, i s’ha d’aprovar, si escau, per una ordre del conseller o consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
2. La dissolució d’una confraria requereix l’acord majoritari, almenys, de les tres quartes parts de la junta general, i s’ha d’aprovar, si escau, per una ordre del conseller o consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. El procés de liquidació i destinació del seu patrimoni s’ha d’efectuar d’acord amb l’article 3.1 i els estatuts de la confraria.
3. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb la instrucció prèvia del procediment corresponent en què es doni audiència a la part interessada i amb l’informe previ de la federació territorial de confraries corresponent, pot procedir a la supressió d’una confraria de pescadors quan deixi de complir les finalitats que té legalment encomanades. El procés de liquidació i destinació del seu patrimoni s’ha d’efectuar d’acord amb l’article 3.1 i amb els estatuts de la confraria.
4. Només es pot crear una nova confraria de pescadors en casos suficientment justificats i valorats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i d’acord amb el procediment a què fa referència l’apartat 5.
5. La nova creació d’una confraria requereix l’acord inicial dels dos terços del cens de professionals de l’àmbit territorial respectiu i l’aprovació, en primer lloc, de la federació territorial corresponent. En el cas que la federació territorial n’aprovi la creació, l’acord de constitució s’ha de trametre al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, juntament amb la sol·licitud, els estatuts, elaborats d’acord amb el que especifica aquesta Llei, i una memòria que detalli les actuacions que pensa portar a terme i els mitjans amb què compta per a fer-ho. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, atenent els principis de desconcentració i eficàcia en la gestió, ha de procedir a aprovar-la mitjançant una ordre, si escau, havent consultat les confraries afectades.
6. Qualsevol modificació dels estatuts d’una confraria de pescadors requereix l’aprovació per acord de les dues terceres parts de la junta general.
7. Per al compliment de llurs finalitats i per a constituir-se en organitzacions de productors, les confraries de pescadors es poden associar, sense que això n’impliqui la fusió.
Secció segona
Organització
Article 10
Òrgans rectors
Els òrgans rectors de les confraries de pescadors són:
a) La junta general.
b) El capítol.
c) El patró o patrona major.
Article 11
La junta general
1. La junta general és l’òrgan superior de representació de tots els membres de la confraria de pescadors i de control de la resta d’òrgans rectors i és constituïda pels representants dels armadors i dels treballadors, d’acord amb els criteris de representació paritaris i de representativitat de cada modalitat de pescadors que estableix l’article 32. Els estatuts de la confraria han de determinar el nombre màxim de membres que la integren.
2. Són membres de la junta general d’una confraria de pescadors:
a) El patró o patrona major.
b) El president o presidenta de l’agrupació d’armadors.
c) El president o presidenta de l’agrupació de treballadors.
d) Els vocals, en el nombre que determinin els estatuts.
e) El secretari o secretària, amb veu però sense vot.
3. Els membres de la junta general d’una confraria de pescadors són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un període de quatre anys, i poden ésser reelegits. El procediment electoral és el que estableix el capítol V.
4. La junta general d’una confraria de pescadors és presidida pel patró o patrona major, assistit pel president o presidenta de l’agrupació dels armadors i pel president o presidenta de l’agrupació dels treballadors, que en tenen la condició de vicepresidents, i el secretari o secretària.
5. Els estatuts de cada confraria de pescadors han de determinar les funcions dels vicepresidents.
Article 12
Funcions de la junta general
Correspon a la junta general d’una confraria de pescadors:
a) Aprovar i modificar els estatuts de la confraria.
b) Elegir i fer cessar d’entre els seus membres els vocals del capítol i el patró o patrona major.
c) Aprovar els pressupostos d’ingressos i despeses.
d) Fixar els criteris per a la contractació de personal.
e) Determinar la quantia i la distribució de les quotes o derrames de caràcter ordinari o extraordinari.
f) Aprovar la memòria i la liquidació del pressupost de l’exercici anterior.
g) Aprovar els actes de disposició de béns immobles.
h) Aprovar la dissolució, la modificació, la fusió i l’àmbit territorial de la confraria.
i) Aprovar la constitució de la unitat de producció i comercialització.
j) Aprovar la participació de la confraria en altres empreses i en organitzacions territorials, estatals, comunitàries i internacionals.
k) Aprovar la memòria, els projectes i els programes d’actuació de la confraria.
l) Controlar l’actuació dels altres òrgans rectors, inclosa l’admissió de nous socis.
m) Aprovar els reglaments interns.
n) Les altres funcions que li atribueixin els estatuts, aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupin.
Article 13
El capítol
1. El capítol és l’òrgan de direcció, administració i gestió de la confraria de pescadors. Supleix la junta general en els períodes entre sessions i actua com a òrgan d’acció continuada de l’esmentada junta. La seva composició ha d’ésser paritària. És presidit pel patró o patrona major i en formen part els vicepresidents, el nombre de vocals que determinin els estatuts, d’acord amb la representativitat de cada modalitat de pesca establerta per l’article 32, i el secretari o secretària, que actua amb veu però sense vot.
2. Els vicepresidents del capítol d’una confraria de pescadors són els presidents de les agrupacions d’armadors i treballadors. El càrrec de vicepresident primer o vicepresidenta primera correspon al president o presidenta de l’agrupació d’armadors o treballadors a la qual no pertany el patró o patrona major, i el de vicepresident segon o vicepresidenta segona al president o presidenta de l’agrupació a la qual pertany el patró o patrona major. Els vicepresidents, d’acord amb llur ordre, substitueixen el patró o patrona major en els supòsits de vacant, mentre no es cobreixi el càrrec, d’absència i de malaltia.
3. Els vocals del capítol d’una confraria de pescadors són elegits per la junta general entre els seus membres, mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb el procediment electoral regulat pel capítol V.
4. Els membres del capítol d’una confraria de pescadors tenen un mandat de quatre anys i poden ésser reelegits.
5. Els estatuts de cada confraria de pescadors han de determinar les funcions dels vicepresidents.
Article 14
Funcions del capítol
Correspon al capítol d’una confraria de pescadors:
a) Vetllar pel compliment dels acords de la junta general.
b) Portar a terme i dirigir les activitats necessàries per a l’exercici i el desenvolupament de les facultats reconegudes a la confraria.
c) Elaborar la memòria relativa a les activitats de la confraria, la liquidació del pressupost de l’exercici anterior i el pressupost d’ingressos i despeses de l’exercici corrent i presentar-los a l’aprovació de la junta general.
d) Proposar les quotes i les derrames.
e) Establir l’organització funcional de tot el personal que presta els seus serveis a la confraria, i contractar i acomiadar el personal laboral que en depèn.
f) Designar grups de treball per a assumptes concrets.
g) Resoldre les altes i les baixes dels afiliats.
h) Exercir la inspecció i el control previ dels ingressos i les despeses de la confraria.
i) Determinar l’organigrama, és a dir el nombre de membres que han d’integrar els òrgans de govern de la confraria, i la representativitat de cada modalitat de pesca, segons els criteris establerts per aquesta Llei i els estatuts de la confraria.
j) Elaborar el cens electoral.
k) Emetre informe en els expedients d’autorització de canvi de base.
l) Les altres funcions que li siguin assignades pels estatuts i l’ordenament jurídic.
Article 15
El patró o patrona major
1. El patró o patrona major d’una confraria de pescadors exerceix la representació de la confraria, presideix la junta general i el capítol i participa en les reunions amb veu i vot. En cas d’empat, li correspon el vot de qualitat.
2. El patró o patrona major d’una confraria de pescadors és escollit per la junta general d’entre els seus membres, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un mandat de quatre anys. Els estatuts poden regular el nombre màxim de mandats per als quals pot ésser reelegit.
Article 16
Funcions del patró o patrona major
Correspon al patró o patrona major d’una confraria de pescadors:
a) Exercir l’alta direcció i la gestió de la confraria.
b) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions dels òrgans de govern i dirigir les deliberacions.
c) Exercir la representació legal de la confraria i ésser-ne el canal de relació amb altres entitats i institucions.
d) Formalitzar, en nom de la confraria, acords i convenis.
e) Formalitzar els contractes d’adquisició o disposició de béns i serveis.
f) Formalitzar la contractació del personal que designi la junta general, a proposta del capítol.
g) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments.
h) Incoar els expedients disciplinaris al personal contractat de la confraria.
i) Les altres funcions que li siguin assignades pels estatuts i l’ordenament jurídic.
Article 17
Provisió de vacants
Les baixes definitives produïdes entre els membres dels òrgans de govern d’una confraria de pescadors s’han de proveir, en un termini màxim de tres mesos, de la manera següent:
a) En la junta general, per la persona de la mateixa agrupació i el mateix sector a qui correspongui en funció del nombre de vots obtinguts en el procés electoral.
b) En el capítol, mitjançant la designació efectuada per l’agrupació d’armadors o treballadors que correspongui, d’entre els seus representants a la junta general.
c) Un cop escollit el patró o patrona major per la junta general, la seva vacant com a vocal és coberta per la persona de la mateixa agrupació i el mateix sector a qui correspongui en funció del nombre de vots obtinguts en el procés electoral.
Article 18
El secretari o secretària
1. La junta general i el capítol d’una confraria de pescadors són assistits pel secretari o secretària, la designació del qual correspon a la junta general, a proposta del capítol.
2. Per a exercir el càrrec de secretari o secretària d’una confraria de pescadors cal disposar, com a mínim, d’un títol de primer cicle universitari o equivalent.
3. El cessament del secretari o secretària d’una confraria de pescadors correspon a la junta general, a proposta del capítol, amb la instrucció prèvia d’expedient i havent comparegut, amb el patró o patrona major, davant la junta general. L’acord de cessament s’ha de prendre per majoria absoluta en votació secreta. En qualsevol cas, és preceptiu l’informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Article 19
Funcions del secretari o secretària
1. Al secretari o secretària d’una confraria de pescadors li correspon la direcció i la coordinació general tècnica i administrativa dels òrgans, els serveis i les dependències de la confraria, i també les funcions següents:
a) Assumir la direcció del personal al servei de la confraria.
b) Redactar l’avantprojecte del pressupost, la memòria anual d’activitats de l’entitat i la liquidació del pressupost.
c) Actuar com a secretari o secretària dels òrgans de govern de la confraria, amb veu però sense vot.
d) Vetllar pel compliment de la normativa vigent i advertir de tots els desviaments d’aquesta que es puguin produir.
e) Convocar en nom i per ordre del patró o patrona major les reunions dels òrgans de govern.
f) Expedir certificats a requeriment de les autoritats competents o a petició motivada de les persones interessades.
g) Complir les ordres que rebi del patró o patrona major, del qual depèn directament.
h) Qualsevol altra funció que li atribueixi la normativa vigent.
2. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d’exercir de mitjancer quan de l’exercici de les funcions pròpies del secretari o secretària d’una confraria de pescadors es derivi un conflicte amb els òrgans de govern de la confraria.
Article 20
La comissió gestora
En els supòsits de creació d’una confraria de pescadors, de manca de celebració legal de les eleccions de renovació dels càrrecs o de dimissió de tots els membres de la junta general, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de designar membres gestors, atenent el criteri de representativitat proporcional, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei, i ha de convocar eleccions parcials, llevat que les ordinàries s’hagin de celebrar en un termini inferior a un any.
Capítol III
Drets, obligacions i responsabilitats dels membres d’una confraria de pescadors
Article 21
Drets
Són drets dels membres d’una confraria de pescadors:
a) Elegir i ésser elegits per als llocs de representació i els càrrecs directius de la confraria. Per a ésser elegit és requisit necessari tenir una antiguitat mínima de dos anys en la confraria.
b) Exercir accions i recursos en relació amb llurs drets i instar la confraria a l’exercici de les actuacions necessàries per a la defensa dels seus membres.
c) Participar en tots els actes i les reunions als quals siguin convocats.
d) Informar i ésser informats de les actuacions i el funcionament de la confraria i de les qüestions que els afecten.
e) Presentar propostes a llurs representants.
f) Utilitzar, de la manera que s’estableixi reglamentàriament, els serveis tècnics i d’assessorament de la confraria, i també els de caràcter assistencial.
g) Participar en la constitució i el desenvolupament de les agrupacions i les unitats que es puguin crear en la confraria.
h) Els altres drets que els reconeguin els estatuts.
Article 22
Obligacions
Són obligacions dels membres d’una confraria de pescadors:
a) Ajustar llur actuació al que estableixen els estatuts.
b) Complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern.
c) Actuar amb lleialtat i bona fe i no obstaculitzar el funcionament normal de la confraria.
d) Assistir a les reunions i els actes dels òrgans de govern de què formen part quan hi siguin convocats.
e) Satisfer les quotes que s’estableixin per a contribuir al sosteniment de la confraria.
f) Complir els reglaments interns de la confraria.
g) Totes les altres obligacions que determinin els estatuts.
Article 23
Responsabilitats
1. L’incompliment de les obligacions legalment i estatutàriament establertes imputable als membres d’una confraria de pescadors pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats.
2. Els estatuts han de regular el règim disciplinari, que ha d’establir les infraccions i les sancions, el procediment sancionador i les mesures cautelars a aplicar, si escau, durant la seva tramitació.
3. Les infraccions s’han de classificar en lleus, greus i molt greus. En la determinació de les sancions hi ha d’haver proporcionalitat entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicable.
4. No es pot acordar cap limitació dels drets dels membres ni cap sanció sense la instrucció i la resolució de l’expedient disciplinari corresponent, i és preceptiu en tots els casos, abans de dictar-se resolució, haver formalitzat el tràmit d’audiència a la persona interessada. Els estatuts de cada confraria han de determinar els òrgans competents per a iniciar i resoldre els dits expedients.
5. Les actuacions dels òrgans de les confraries que comportin l’exercici de potestats públiques sotmeses a la tutela de l’Administració són susceptibles de recurs d’alçada davant el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Les actuacions no sotmeses a tutela administrativa són susceptibles de recurs d’alçada davant la federació territorial corresponent. En tot cas, les resolucions dictades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca o per la federació territorial són susceptibles d’impugnació davant la jurisdicció competent.
Capítol IV
Federacions de confraries
Secció primera
Constitució, composició, naturalesa, funcions i participació
Article 24
Constitució i composició de les federacions
1. Les confraries de pescadors s’han de constituir en federacions territorials a les demarcacions de Girona, Barcelona i Tarragona. Si s’escau, també es pot constituir la federació territorial de les Terres de l’Ebre, si ho acorden les confraries d’aquesta demarcació.
2. Cada federació territorial ha d’ésser integrada per totes les confraries de pescadors del seu àmbit territorial.
3. Les federacions territorials constitueixen la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, en la qual s’han d’integrar.
Article 25
Naturalesa
Les federacions de confraries de pescadors tenen personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar per al compliment de llurs finalitats, i disposen de total autonomia en la gestió de llurs recursos. Llurs actes se sotmeten al dret privat, llevat dels que impliquin l’exercici de funcions públiques o administratives, que se subjecten al dret administratiu.
Article 26
Estatuts
Els estatuts de cada federació de confraries de pescadors han de regular, com a mínim, els aspectes següents:
a) La denominació.
b) L’àmbit territorial.
c) El domicili.
d) Els drets i les obligacions dels seus membres i el règim disciplinari.
e) Els òrgans rectors, llur funcionament i el quòrum per a la presa de decisions.
f) El règim electoral, en tot allò que no regulin expressament aquesta Llei ni les disposicions que la desenvolupin.
g) El règim econòmic i comptable.
h) El patrimoni i els recursos previstos.
i) El nombre i les funcions de les vicepresidències.
j) Les causes i el procediment de fusió i dissolució i la destinació del seu patrimoni. En cas de dissolució, el seu patrimoni s’ha d’adscriure a la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.
Article 27
Funcions
Són funcions de les federacions de confraries de pescadors, sens perjudici de les atribuïdes a les confraries:
a) Coordinar, gestionar i representar els interessos socioeconòmics de les confraries de pescadors i, si s’escau, de les federacions que les integren.
b) Actuar com a òrgan de consulta i col·laboració amb l’Administració.
c) Facilitar la justa i lliure convivència entre les confraries que les integren.
d) Coordinar les actuacions de les confraries que les integren.
e) Intervenir, en el cas de les federacions territorials, en els conflictes que puguin sorgir entre les confraries de llur àmbit, i, en el cas de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, en els conflictes que puguin sorgir entre diferents federacions territorials o entre aquestes i les confraries concretes.
f) Informar les confraries de totes les normes o els preceptes que poden afectar la pesca i la seva comercialització.
g) Informar sobre els expedients d’autorització de canvi de base i sobre els plans de pesca.
h) Les altres funcions que determinin llurs estatuts o que els siguin assignades per la normativa vigent.
Article 28
Participació de les confraries de pescadors
Les confraries de pescadors participen en llurs federacions territorials proporcionalment al nombre de llurs membres. Els estatuts de la federació territorial han de determinar la representativitat de cada confraria.
Secció segona
Organització
Article 29
Òrgans rectors
1. Són òrgans rectors de les federacions territorials de confraries de pescadors:
a) La junta general.
b) El comitè executiu.
c) El president o presidenta.
2. La junta general és l’òrgan superior de representació de les federacions territorials de confraries de pescadors. És integrada pels patrons majors i els vicepresidents primers de les confraries i per un nombre de vocals proporcional a la representativitat de cada confraria, designats pel capítol d’entre els seus membres. Se n’ha de mantenir la paritat sempre que sigui possible.
3. El comitè executiu és l’òrgan de direcció, administració i gestió de les federacions de confraries de pescadors. És elegit per la junta general d’entre els seus membres. Els estatuts n’han de determinar la composició, que ha de mantenir la paritat sempre que sigui possible.
4. El president o presidenta d’una federació de confraries de pescadors n’exerceix la representació i en presideix els òrgans col·legiats. És escollit per la junta general d’entre els seus membres per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. La durada del seu mandat és de quatre anys. Els estatuts poden regular el nombre màxim de mandats per als quals pot ésser reelegit.
5. Les funcions dels òrgans rectors de les federacions territorials de confraries de pescadors són anàlogues a les establertes per als òrgans equivalents de les confraries, adaptades a llur àmbit.
Article 30
La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors
1. Són òrgans rectors de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors:
a) La Junta General.
b) El Comitè Executiu.
c) El president o presidenta.
2. Els òrgans rectors tenen caràcter representatiu, i llurs components són elegits per un període de quatre anys i poden ésser reelegits.
3. La Junta General és l’òrgan superior de representació de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. És integrada pel president o presidenta i pel vicepresident primer o vicepresidenta primera de cada confraria integrada en la seva federació territorial.
4. El Comitè Executiu és l’òrgan de direcció, administració i gestió de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Els estatuts n’han de determinar la composició.
5. El president o presidenta de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors n’exerceix la representació i en presideix els òrgans col·legiats. És escollit per la Junta General d’entre els seus membres. Els estatuts poden regular el nombre màxim de mandats per als quals pot ésser reelegit.
Capítol V
Procediment electoral
Article 31
Règim jurídic
El procés d’elecció dels òrgans de govern de les confraries de pescadors, de llurs federacions territorials i de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors es regeix per aquesta Llei, per les disposicions que la desenvolupin i, amb caràcter supletori, pel que estableixin els estatuts de les confraries i de llurs federacions i pel règim electoral general.
Article 32
Convocatòria del procés electoral
1. Correspon al conseller o consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca la convocatòria del procés electoral per a la provisió dels càrrecs als òrgans de govern de les confraries de pescadors, les federacions territorials i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, mitjançant una ordre, degudament publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, que ha de fixar el calendari de les eleccions. La publicació de la convocatòria determina l’inici del procés electoral a tots els efectes.
2. Un cop publicada l’ordre de convocatòria, el capítol de cada confraria de pescadors ha de determinar el nombre de membres que han d’integrar els òrgans de govern de la confraria i la representativitat de cada modalitat de pesca. S’ha de tenir en compte que la representació de cada modalitat ha d’ésser proporcional al nombre d’embarcacions, ponderat segons el nombre de treballadors adscrits a les esmentades modalitats, i es manté sempre que sigui possible la paritat de representació de treballadors i empresaris.
3. A les confraries de pescadors on hi hagi associats no relacionats amb la flota pesquera, com ara mariscadors o teixidors de xarxes, llur representativitat s’ha de regular d’acord amb els estatuts.
4. La representativitat a què es refereix l’apartat 2 es determina d’acord amb la fórmula següent:
(E : TE) x 100 = x
(T : TT) x 100 = y
(x + y) : 2 = P
E: nombre d’embarcacions d’una modalitat.
TE: total d’embarcacions de la confraria.
T: nombre de treballadors d’una modalitat.
TT: total de treballadors de la confraria.
P: percentatge d’armadors i percentatge de treballadors d’una modalitat en els òrgans de govern.
5. El procés electoral s’ha d’establir per reglament.
Article 33
Dret de sufragi
1. Tenen la condició d’electors en el procediment electoral regulat per aquest capítol les persones que compleixin els requisits següents:
a) Ésser treballadors en situació d’alta, o assimilada, en una embarcació amb base en l’àmbit de la confraria, o representants d’una empresa armadora titular d’embarcacions amb base en l’àmbit de la confraria, o ésser mariscadors o teixidors de xarxes en actiu en l’àmbit de la confraria.
b) Ésser majors d’edat.
c) Constar en el cens electoral definitiu.
d) No estar incapacitats o inhabilitats per resolució o sentència ferma per a l’exercici del dret de sufragi actiu.
2. Per a poder elegir els membres del capítol i el patró o patrona major, els electors han d’ésser membres de la junta general.
3. Els vocals representants dels armadors són escollits pels armadors i els vocals representants dels treballadors són escollits pels treballadors.
4. Tenen la condició d’elegibles les persones que, a més de la condició d’electors, compleixen els requisits següents:
a) Tenir una antiguitat mínima de dos anys com a membres de la confraria.
b) Trobar-se en actiu en l’exercici de la professió en el moment de l’elecció.
c) No estar incapacitats o inhabilitats per resolució o sentència ferma per a l’exercici del dret de sufragi passiu per a l’exercici de càrrecs representatius.
5. Per a ésser membre del capítol o patró o patrona major, cal ésser membre de la junta general.
6. Als efectes de la votació i la presentació de candidatures, cada empresa armadora té un vot, independentment del nombre de socis i del nombre d’embarcacions en propietat.
Article 34
Cens electoral
Un cop publicada l’ordre de convocatòria a què es refereix l’article 32.1, el capítol de cada confraria de pescadors ha d’elaborar l’organigrama i el cens electoral, ordenat per agrupació d’armadors i agrupació de treballadors i, dins de cada agrupació, per sectors de la confraria que tenen dret a representació en els òrgans de govern.
Article 35
Elecció
1. Un cop establerts l’organigrama i la representativitat de cada modalitat de pesca, armadors i treballadors, el dia de la votació en acte públic han de votar separadament llurs candidats. Amb aquesta votació resten elegits com a membres de la junta general el president o presidenta de l’agrupació d’armadors, el president o presidenta de l’agrupació de treballadors i els vocals.
2. Els vocals del capítol i el patró o patrona major són escollits d’acord amb els criteris establerts pels articles 13.2 i 15.2, respectivament.
Article 36
Administració electoral
1. Amb la finalitat de garantir la transparència i l’objectivitat del procés electoral regulat per aquest capítol, l’Administració electoral ha d’ésser formada per:
a) La Junta Electoral, única per a tot Catalunya.
b) Un comitè electoral per cada confraria i per cada federació territorial.
c) Una mesa electoral per cada confraria i per cada federació territorial.
2. La Junta Electoral té la composició següent:
a) President o presidenta: el director o directora general de Pesca i Afers Marítims.
b) Vocals: un lletrat o lletrada de l’assessoria jurídica del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, dos representants del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, un dels quals actua com a secretari o secretària, i el secretari o secretària de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.
3. El comitè electoral de cada confraria de pescadors té la composició següent:
a) President o presidenta: el membre de més edat de la confraria.
b) Vocals: l’armador o armadora i el treballador o treballadora amb més antiguitat en la confraria i l’armador o armadora i el treballador o treballadora amb menys antiguitat en la confraria. Actua com a secretari o secretària el que ho és de la confraria.
4. La mesa electoral de cada confraria de pescadors té la composició següent:
a) President o presidenta: el membre que segueixi en edat al de més edat de la confraria.
b) Vocals: l’armador o armadora i el treballador o treballadora que segueixin en antiguitat als de més antiguitat en la confraria i l’armador o armadora i el treballador o treballadora que segueixin en antiguitat als de menys antiguitat en la confraria. Actua com a secretari o secretària el que ho és de la confraria.
5. Els integrants dels comitès i les meses electorals de les federacions territorials i de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors es determinen d’acord amb els criteris que estableixen els apartats 3 i 4.
Article 37
Funcions
1. Són funcions de la Junta Electoral:
a) Vetllar per la correcta coordinació del procés electoral.
b) Supervisar i vigilar el compliment de les funcions assignades als comitès electorals.
c) Resoldre les reclamacions i les consultes que formulen els comitès electorals.
d) Resoldre els recursos que es puguin plantejar davant els comitès electorals.
e) Resoldre sobre les qüestions del procés electoral que aquesta Llei no determina i sobre les que plantegi la interpretació d’aquesta.
2. Són funcions dels comitès electorals:
a) Publicar el cens i l’organigrama i decidir en primera instància les reclamacions que es puguin plantejar.
b) Aprovar el cens definitiu.
c) Proclamar els candidats.
d) Proclamar els membres electes.
e) Vetllar en tot moment per la legalitat dels comicis.
3. Són funcions de les meses electorals:
a) Presidir la votació.
b) Fer l’escrutini.
c) Resoldre les incidències que es puguin presentar durant les votacions.
Capítol VI
Personal de les confraries de pescadors
Article 38
Personal
Per al compliment de les funcions que tenen assignades, les confraries de pescadors disposen del personal laboral propi que contractin amb càrrec a llurs pressupostos.
Article 39
Règim disciplinari
Al personal de les confraries de pescadors, se li aplica el règim disciplinari que li correspongui, d’acord amb la legislació vigent.
Capítol VII
Recursos econòmics
Article 40
Recursos
1. Les confraries de pescadors compten amb els recursos econòmics següents:
a) Els rendiments dels béns i els drets que en constitueixen el patrimoni.
b) Les quotes ordinàries i extraordinàries, incloses les derrames que s’acordin.
c) Les donacions i els llegats de tota mena que els són atribuïts i que siguin acceptats pels òrgans de govern.
d) Els imports recaptats per la prestació de serveis, tant si són de creació pròpia com si són a conseqüència de delegació o convinguts o concertats amb entitats públiques o privades.
e) Els provinents dels ingressos tributaris.
f) Les subvencions o les consignacions establertes pels pressupostos públics.
g) Els ingressos del retorn de les vendes de peix en llotges foranes.
h) Els ingressos de les activitats de comercialització.
i) Qualsevol altre recurs obtingut de conformitat amb les disposicions legals i els preceptes estatutaris.
2. Per a l’acompliment de llurs finalitats, les confraries de pescadors gaudeixen de les exempcions i els beneficis fiscals establerts o que estableixin a favor d’elles les disposicions legals.
Article 41
Pressupost
1. El pressupost constitueix l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer les confraries de pescadors, i dels drets que es poden liquidar durant l’exercici corresponent. L’exercici pressupostari coincideix amb l’any natural.
2. Les confraries de pescadors han de fer cada any una memòria de les activitats desenvolupades i de la gestió econòmica de llur patrimoni, practicar la liquidació del pressupost de l’exercici anterior i elaborar el pressupost corrent d’ingressos i despeses. Els dits documents han d’ésser aprovats per la junta general dins el primer semestre de cada any i tramesos al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca en el termini de trenta dies a comptar de l’aprovació.
Article 42
Règim comptable
1. Les confraries de pescadors han d’adaptar llur règim comptable als principis bàsics i al sistema de comptabilitat que, d’acord amb la normativa vigent, dictin el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el Departament d’Economia i Finances.
2. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, a iniciativa pròpia o a petició dels òrgans de les confraries de pescadors, pot exigir la realització d’una auditoria de les confraries i de llurs federacions, que s’ha de portar a terme sota les directives de la Intervenció General de la Generalitat.
3. Les confraries de pescadors amb unitat de producció i de comercialització han de fer anualment una auditoria externa, que han de presentar a la consideració de la junta general.
Article 43
Llotges
En els processos que es convoquin per a la gestió i l’ús de les llotges pesqueres, es considera com a mèrit el fet que els licitadors siguin confraries de pescadors.
Capítol VIII
Registre de Confraries de Pescadors
Article 44
Creació
1. Es crea el Registre de Confraries de Pescadors, adscrit a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
2. S’inscriuen en el Registre de Confraries de Pescadors els actes de constitució de les confraries, els estatuts de les confraries i llurs modificacions, les persones que n’integren els òrgans de govern i les renovacions o modificacions de llurs components, els actes o les resolucions de modificació o d’extinció de llur personalitat i els documents públics d’apoderament o d’atorgament de representació.
3. Contra la denegació de qualsevol inscripció en el Registre de Confraries de Pescadors, els interessats poden interposar recurs d’alçada davant el conseller o consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Contra la resolució del recurs d’alçada els interessats poden interposar recurs contenciós administratiu davant la jurisdicció competent.
4. El Registre de Confraries de Pescadors ha d’expedir certificats a requeriment de les autoritats judicials o administratives i a petició motivada d’entitats o persones privades que demostrin que hi tenen un interès legítim.
Article 45
Organització
El Registre de Confraries de Pescadors s’organitza mitjançant els instruments següents:
a) Un llibre de registre d’inscripcions, en el qual s’apunten els assentaments.
b) Un arxiu, en el qual es dipositen els documents que causen la inscripció.
Disposicions transitòries
Primera
Els funcionaris que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei prestin serveis a les confraries de pescadors continuen en la mateixa situació administrativa.
Segona
1. En el termini d’un any a comptar de la publicació d’aquesta Llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, les actuals confraries de pescadors i llurs federacions han d’adaptar llurs estatuts al que s’hi estableix.
2. Un cop exhaurit el termini indicat per l’apartat 1 sense que s’hi hagin adaptat, les disposicions establertes per aquesta Llei són d’aplicació directa en tot allò que s’oposi al contingut dels estatuts respectius.
Tercera
L’exigència de titulació per a exercir el càrrec de secretari o secretària que estableix aquesta Llei no afecta els nomenaments vigents i només és d’aplicació als que es produeixin a partir de la data de la seva entrada en vigor.
Disposicions finals
Primera
Resten derogats els articles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15 i 16 i les disposicions transitòries i finals del Decret 152/1991, del 17 de juny, de regulació de les confraries de pescadors.
Segona
Es faculten el Govern i, si escau, el conseller o consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè dictin les disposicions que calguin per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 12 de juliol de 2002
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep Grau i Seris
Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
