Es tracta de determinar si la clàusula testamentària que estableix determinada previsió per al cas que la instituïda hereva no hagués disposat dels béns comprèn la disposició per acte mortis causa i per tant hagi d'enquadrar-se en la figura del fideïcomís de residu, o, en canvi, en una substitució preventiva de residu. Entén el registrador que es tracta d'un autèntic fideïcomís de residu que possibilita al fiduciari la disposició dels béns fideicomitidos.