Fecha:
divendres, 2 agost, 2019
|
Es planteja en aquest expedient si és inscriptible en el Registre de la Propietat una certificació d'una acta d'adjudicació directa acordada en procediment de constrenyiment fiscal per l'Agència Estatal d'Administració Tributària, en la qual la Taula de la Subhasta, vist el resultat de la subhasta deserta, s'acorda l'alienació directa i l'adjudicació de el bé, taxat en 210.000 euros euros i que va ser adjudicat per 105.100 euros, una mica més de l'50% del seu valor de taxació. No procedeix acudir a l'adjudicació directa perquè ha estat eliminada pel Reial Decret 1071/2017, i com resulta de l'actual article 107 de l'Reglament general de recaptació. Per tant, un cop declarada deserta la subhasta el procedent, al no ser admissible acudir a l'adjudicació directa, és aplicar la previsió de l'article 109.1, que de conformitat amb l'article 172.2 de la Llei general tributària, disposa que quan en el procediment de alienació regulat en l'anterior subsecció no s'haguessin adjudicat algun o alguns dels béns embargats, l'òrgan de recaptació competent podrà proposar de forma motivada a l'òrgan competent la seva adjudicació a la Hisenda pública en pagament dels deutes no cobertes »-o en cas de no entendre procedent aquesta adjudicació a la Hisenda Pública, iniciar un nou procediment d'alienació a través d'una nova subhasta, d'acord amb l'article 112.2 de l'Reglament general de recaptació. Preu d'adjudicació inferior a l'50% de la valor de taxació: És doctrina de la DG (per totes, la Resolució de 5 d'abril de al 2019), «admetre que el creditor pugui sol·licitar l'adjudicació de la finca per una quantitat que representi menys de l' 50% de la valor de taxació de la finca, suposa trencar l'equilibri que el legislador ha volgut que el procediment de constrenyiment garanteixi entre els interessos de l'executant (obtenir la satisfacció del seu crèdit amb càrrec a el bé hipotecat), i de l'executat (no patir un perjudici patrimonial molt més gran que el valor del que es deu a l'creditor). La interpretació d'una norma no pot emparar l'empobriment desmesurat i sense fonament d'una banda, i l'enriquiment injust de l'altra |