Des del punt de vista registral des de la reforma de la Llei Hipotecària de 1944, el dret hereditari «in abstracte» en cap cas és objecte d'inscripció, sinó únicament d'anotació preventiva, precisament per diferenciar la situació jurídica de qui és titular d'una quota concreta de la finca, respecte de qui és titular d'una quota hereditària «in abstracte», i, per la mateixa raó, la transmissió d'aquest dret hereditari abstracte no és objecte d'inscripció, sinó d'anotació preventiva, amb la finalitat d'evitar una indeterminació en les inscripcions, que és incompatible amb les bases del nostre sistema legal hipotecari, on ha d'imperar sempre la claredat i seguretat dels seients registrals, per a la salvaguarda dels tercers i altres persones interessades.