En el present cas, estem davant d'una escriptura de subrogació hipotecària, en la qual s'utilitza la subrogació com a mitjà de pagament i es tria un tipus d'interès variable, sense parlar-se ni dels interessos de demora, ni de cap altra qüestió rellevant del préstec hipotecari inicialment signat per l'entitat financera i el Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. En les escriptures de modificació de préstecs o crèdits hipotecaris no cal fer una adaptació de totes les clàusules a les diferents reformes legislatives que s'haguessin aprovat des de l'atorgament de la corresponent escriptura de constitució. Aquesta doctrina no comporta que el Codi de consum no sigui de rigorosa aplicació als interessos de demora als quals hagi de fer front el deutor subrogat o els deutors adquirents posteriors (amb just títol d'adquisició), i que l'article 251-6.4. a) del Codi de consum no produeixi els efectes establerts pel mateix a favor del consumidor en el supòsit d'execució hipotecària posterior, limitant-se els interessos de demora al que regula i vigent en el moment de l'execució d'acord amb el que estableix el Codi de consum.