Una determinada finca registral consistent en una edificació formada per dos blocs (bloc I i bloc II) figura dividida en règim de propietat horitzontal en 42 elements privatius. Es interposa demanda contra la subcomunitat de propietaris del bloc I i per manament s'ordena la pràctica d'anotació preventiva de demanda de reconeixement de servitud de pas cap al pati de llums comunitari. La subcomunitat de propietaris integrada pels elements de tan sols el bloc I, encara que no està constituïda, té legalitzats els seus llibres pel registrador de la propietat, l'actuació queda sota la salvaguarda dels tribunals (article 1 de la Llei Hipotecària). Hi ha una presumpció que de facto existeix una subcomunitat que reuneix els requisits necessaris, encara que a el no estar inscrita no gaudeixi dels efectes de sistema registral, però que és suficient per poder aplicar a aquesta subcomunitat les regles que la DGRN ha aplicat als actes col·lectius. Així, s'ha d'entendre perfectament possible l'anotació preventiva de demanda que interposa el propietari únic d'una fase d'un immoble en règim de propietat horitzontal que pretén la declaració o constitució d'una servitud de pas sobre determinats elements comuns d'una comunitat de propietaris, quan consta demando el president de la junta de propietaris de la ubcomunidad afectada que no es pot considerar jurídicament inexistent al tenir els llibres legalitzats per la registradora de la Propietat.