Els estatuts d'una societat mercantil, adoptats amb subjecció a les normes de caràcter imperatiu, constitueixen la seva norma suprema, havent de ser respectats mentre no siguin modificats i no es pot entendre aprovat un acord, com ocorre en el present expedient, quan no compta amb el vot favorable de la majoria prevista estatutàriament. Aquesta conclusió no es veu afectada per la situació fàctica en què pugui trobar-se la societat pel joc de les majories segons els socis que en cada moment siguin titulars de les participacions en què es divideix el capital social, i que pugui conduir a la impossibilitat de adoptar acords; sense perjudici que aquesta situació de bloqueig estigui configurada legalment com a causa de dissolució -article 363.1.d) de la Llei de societats de capital.