En el present expedient, l'única qüestió a resoldre rau en analitzar si, concorrent la figura de l'hipotecant en garantia de deute aliè, persona física i consumidor, s'ajusta o no a Dret la clàusula de l'escriptura de préstec hipotecari relativa a la meritació d'un interès moratori fix de el 9% (estipulació 6a), superior en més de dos punts percentuals a l'interès ordinari pactat, també fix de l'3,95% (estipulació 3a), i si com a conseqüència d'això s'ha de modificar paral·lelament la responsabilitat hipotecària per interessos moratoris, ja que en l'estipulació 8a es determina la mateixa a l'tipus moratori pactat (el citat 9%) i, a més, en l'últim incís de l'estipulació 6a s'assenyala que «a efectes hipotecaris el tipus garantit d'interès de demora nominal anual aplicable a l'préstec serà el nou per cent (9%) ». En un escenari d'interès remuneratori fix durant tota la vida de l'préstec, com ocorre en el present supòsit en què és de l'3,95% nominal anual, l'interès moratori exigible respecte d'aquelles persones que tingueren la condició de consumidors seria també fix de el 5 , 95% nominal anual a l'aplicar el repetit sobregiro de dos punts. Per tant, independentment que l'interès moratori pactat de el 9% nominal anual sigui vàlid respecte de el prestatari no consumidor, i inscriptible a aquests efectes obligacionals i per possibilitar la fixació del deute romanent (articles 130 de la Llei Hipotecària i 579 de la Llei d'enjudiciament civil); atès que no podrà afectar el hipotecant consumidor ni ser objecte de pagament directe a l'creditor amb la resultes de la rematada (article 682 de la Llei d'Enjudiciament Civil «in fine»), no podrà ser objecte de cobertura hipotecària, la qual s'ha de limitar a aquell tipus màxim d'interès moratori que és susceptible d'afectar el hipotecant consumidor, que en aquest cas és de l'5,95%. En conseqüència, s'ha de modificar la responsabilitat hipotecària per interessos moratoris en el sentit assenyalat.